Mira els ulls d'un goril·la i canviaràs per sempre

Mira els ulls d’un goril·la i canviaràs per sempre

El passat 7 d'abril, dos estudiants de Batxillerat de cada institut de Santa Coloma presentaven al Museu Torre Balldovina —davant d'un públic format per estudiants, professors i familiars—, una síntesi del seu treball de recerca dins la X Presentació de Treballs de Recerca, activitat coodinada pel Centre de Recursos del Professorat de Santa Coloma. En representació del nostre institut van presentar els seus treballs Joan Gil ("De la democràcia de Roma a la dels Estats Units") i el d'Ana Gómez, que presentem a continuació.

Mira els ulls d'un goril·la...

Introducció

El motiu pel qual vaig escollir el tema del meu treball de recerca és perquè des de ben petita m’han agradat molt els animals.
Em van arribar notícies sobre el zoo de Barcelona on, amb una petita ajuda setmanal, podia fer una investigació etològica de l’animal que volgués. Em va ajudar a escollir els goril·les com l’espècie a estudiar, un documental que vaig veure sobre Jordi Sabater Pi, un gran primatòleg.
El treball es divideix en dues parts. La primera part és teòrica i allà em vaig informar tant de la biologia dels goril·les com d’algunes coses interessants sobre aquests animals tan fascinants. Aquesta part del treball ens ajudarà a entendre una mica millor la part pràctica.
Aquesta segona part pràctica correspon a tot el procés que vaig dur a terme al zoo. La investigació etològica està basada en les dues cries de la família de goril·les: el Goro i la Tua, filles d’un mateix pare però de mares diferents. El Goro és un mascle i la Tua és una femella. El Goro té tres anys i tres mesos i la Tua tres anys i mig. El Goro és fill de la Machinda i del Xebo i la Tua de la Virunga i el Xebo.
En aquesta part també vaig introduir una enquesta d’interès personal per veure el grau de coneixement que té la gent respecte als goril·les.
Després d’observar i reconèixer tots els individus de la família durant un cert temps em vaig plantejar les meves hipòtesis:
Cada cria passa més temps amb la seva mare que amb la del seu germanastre.
El Goro passa més o menys el mateix temps amb la Machinda que la Tua amb la Virunga.
Cada cria juga més amb l’altra, però també dediquen algunes estones a jugar amb els seus pares.
El pare, encara que menys que les mares, dedica part del seu temps a estar amb les cries.
Les dues són cries i, per tant, tenen el mateix comportament envers l’altra.
Quan estan sols fan més o menys les mateixes coses, és a dir, dediquen el mateix temps a realitzar cada conducta.

Desenvolupament

Per demostrar la validesa o no de les meves hipòtesis vaig seguir els passos que segueixen els etòlegs en els seus estudis.
El primer pas va ser l’ad-libitum, que consisteix a observar l’espècie durant unes deu hores per familiaritzar-te i reconèixer els individus.
Després de l’ad-libitum vaig realitzar l’etograma. L’etograma consisteix a classificar, definir i atribuir un codi identificatiu a les conductes més rellevants en una espècie. Seguidament vaig haver de fer els fulls de registre de la Tua i del Goro. Vaig fer deu hores per cadascun tal i com ens recomanaren els tutors del zoo. El full de registre consisteix a enregistrar durant mitja hora seguida totes les conductes observables més rellevants d’un individu.
Finalment, gràcies als fulls de registre, vaig realitzar una sèrie de gràfiques que em permeteren comprovar les hipòtesis. Vaig realitzar un total de cinc gràfiques comparatives per a cadascuna de les cries. Les gràfiques es dividiren en conductes totals, conductes afiliatives, conductes parentals, joc solitari i conductes individuals.
Exemples de gràfiques

Conclusions

Gràcies a aquestes gràfiques vaig poder demostrar la validesa o no de les hipòtesis.
Primera hipòtesi:
Cada cria passa més temps amb sa mare que amb la mare del seu germanastre.
Gràcies a les gràfiques de les conductes afiliatives es va comprovar que aquesta hipòtesi és vàlida.

Segona hipòtesi:
El Goro passa més o menys el mateix temps amb la Machinda que la Tua amb la Virunga.
Aquesta hipòtesi quedà refutada. Hauríem de dir: La Tua és molt més dependent de sa mare i per tant passa més temps amb ella que no pas el Goro amb la Machinda. Això també es va comprovar amb les conductes afiliatives enregistrades.

Tercera hipòtesi:
Cada cria juga més amb l’altra cria, però també dediquen algunes estones a jugar amb els seus pares. Aquesta hipòtesi quedà refutada. Segons els resultats de les conductes parentals hauríem de dir: les cries només juguen entre si, no amb els pares.

Quarta hipòtesi:
El pare, encara que menys que les mares, dedica part del seu temps a estar amb les cries. Tal i com es comprovà a les gràfiques de les conductes parentals, aquesta hipòtesi quedà refutada: El Xebo no té cap mena de contacte físic amb les cries.

Cinquena hipòtesi:
Les dues són cries i per tant, tenen el mateix comportament envers l’altra cria. Aquesta hipòtesi queda refutada. El Goro busca molt més la Tua per jugar amb ella. Això quedà demostrat amb les dues gràfiques del joc.

Sisena hipòtesi:
Quan estan sols fan més o menys les mateixes coses, és a dir, dediquen el mateix temps per realitzar cada conducta. Aquesta hipòtesi és vàlida. Hi ha petites diferències però més o menys coincideixen. Això es va comprovar amb les gràfiques de les conductes solitàries.

Aplicació pràctica
Amb el meu treball de recerca he après moltes coses. En primer lloc m’ha servit per adonar-me que treballar amb animals m’agrada realment i m’ha orientat a l’hora d’escollir el meu futur ja que ara tinc clar que faré biologia o zoologia i m’encantaria treballar amb animals. A més he après les eines dels etòlegs a l’hora de fer les seves investigacions i també m’ha servit per guanyar experiència a l’hora d’enfrontar-me a un nou repte i adonar-me de les coses que es poden arribar a fer i conèixer que abans semblaven impossibles de realitzar.
A més, he descobert moltes coses sobre els goril·les que abans no sabia i de les quals he quedat impressionada. He canviat molt la meva visió envers aquests animals i m’he adonat de la importància que té l’ésser humà davant del futur tant del goril·la com d’altres animals.
Us recomano que els observeu durant un gran nombre d’hores com vaig fer jo i de ben segur que la vostra visió envers ells canviarà, i molt.

(Tutor del TR: Gabriel Riba)

[Aquest resum va estar publicat al núm. 33 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2010.]