II Setmana de la Solidaritat
II Setmana de la Solidaritat
Del 10 al 14 de febrer de 2003
La vida és el que has donat
(Georgios Seferis).
Hi ha una vella història jueva sobre la solidaritat. Una vegada, un rabí li va demanar a Déu què era l’infern. Déu el va portar fins una sala molt gran on hi havia molta gent asseguda al voltant d’una gran taula rodona. Aquestes persones tenien mala cara: passaven gana i estaven desesperades. Al mig de la taula hi havia una olla enorme amb un estofat, amb carn suficient per a tothom, que fumejava i feia molt bona olor. Al rabí, només olorar-ho, se li feia la boca aigua. Per això li va semblar molt estrany que ningú dels asseguts a taula mengés res. Cadascú dels comensals portava una llarga cullera —amb la qual podia arribar fins a l’olla i treure’n una bona cullerada—, massa llarga, però, per aconseguir introduir-la a la seva boca. El rabí va veure que el sofriment d’aquesta gent era horrorós i, compadit, va moure el cap tristament. Perquè tingués consol, Déu el va acompanyar al cel. Van entrar en una sala gran, igual que la d’abans. També aquí hi havia molta gent asseguda al voltant d’una gran taula rodona, i al mig altra olla enorme amb estofat de carn. Aquestes persones tenien molt bona cara, reien, estaven felices i totes portaven una gran cullera igual a les d’abans, amb el mànec molt llarg. No tractaven, però, de menjar amb la seva pròpia cullera, sinó que cadascú agafava carn amb la seva cullera i la donava a la persona que tenia asseguda davant. El rabí va comprendre on radicava l’habilitat i la felicitat d’aquesta gent: tots havien après a donar-se aliments els uns als altres.
Si l’infern és l’egoisme, el paradís és la generositat. Si ens posem a la pell dels altres (d’aquells que són víctimes de violència, d’humiliacions i d’injustícies), comprendrem que ajudar els altres és ajudar-se un mateix, perquè ajudar els altres significa aprofundir en la nostra humanitat (qui dóna alguna cosa, guanya humanitat, rep un ben més valuós que el que ha donat). És clar que també es podria dir d’una altra manera: la persona solidària és un egoista intel·ligent, doncs sap que la millor manera de ajudar-se és ajudar els altres.
Diccionari de la solidaritat
DESIGUALTAT.- El 25% de la població mundial que viu al Nord, consumeix el 75% dels aliments produïts al món; el 75% de la població mundial que viu al Sud, només consumeix el 25% dels aliments produïts al món.
DRETS HUMANS, article 1: “Tots els éssers humans neixen lliures i guals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.”
EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT vol dir “ajudar a que sorgeixin persones despertes i crítiques que posseeixin la motivació i la traça necessàries per tal de participar en els esforços per al desenvolupament” (Fem un sol món).
POBRESA.- Afecta mil milions de persones. La pobresa vol dir no poder satisfer les necessitats bàsiques de salut, alimentació, habitació, educació, llibertat, drets, etc.
REFUGIATS.- Són refugiats totes aquelles persones que, per causes de força major, alienes a llur voluntat, han de deixar la seva llar i el seu país. Las causes que obliguen els éssers humans a fugir són molt diverses: guerres, persecucions, fam, desastres naturals, etc., però tenen quelcom en comú: fan impossible una vida digna i posen en perill l’existència.
... I davant de la guerra, hi ha una altra paraula que milers de persones, davant la guerra d'Irak, diuen aquests dies al món: salaam, peace, paix, shiy-de, vrede, waki qiwebis, lapé, fred, wetaskiwin, kev sib haum xeeb, pokój, barish, rój, malu, béke, damai, rukun, udo, wolakota, taika, paci, pax, fride, pace, pasch, amani, sidi, baris, sholem, alaafia, uxolo, eirni, shalom, eirene, salam, patz, jam, selam, frieden, rauha, lumna, chibanda, tentram, ashti, kiba kiba, pasch, kimia, rongo, diakatra, shanti, vrede, baké, heiwa, enh taiwain, pesca, laly, nabd, paquilisli, mír, kutula, wowanwa, emirembe, kalilintad, amn, hoa binh, ukuthula, der friede, hau, paz, pau...