Sou a: Inici / Revistes de l'Institut Puig Castellar / Sota el cel del Puig / Sota el cel del Puig, núm. 17

Sota el cel del Puig, núm. 17

Presentació, índex i articles

 

Presentació

 

... I ara els valents que aprenguin dels covards,

els rics dels pobres i els forçuts dels febles

perquè aquest món sigui més habitable.


Aquest mes de novembre ha mort el poeta Miquel Martí i Pol, un autor molt estimat i el poeta més llegit actualment en llengua catalana. D’ell s’ha dit que era un poeta “de vida i obra”, com en els llibres de text, perquè totes dues formaven una unitat i totes dues han influït en el respecte i en l’estimació que molta gent sent per la seva figura.

La seva vida ha estat molt difícil. Va començar a treballar als catorze anys a la fàbrica del seu poble, Roda de Ter (a prop de Vic) i la seva formació se la va haver de procurar llegint i també conversant amb amics seus que estudiaven i que escrivien des de molt joves, com ell. De jove va estar malalt de tuberculosi i va haver de fer repòs tot un any, que aprofità per llegir. Es va casar i va tenir fills, i continuà treballant a la fàbrica i escrivint. També li agradava fer lletres de cançons i tocar la guitarra. D’altra banda, sempre es va preocupar pels problemes socials i polítics tant com a treballador, com a català i com a demòcrata. Cap als quaranta anys se li va declarar una malaltia que el va anar paralitzant fins deixar-lo gairebé sense moviment i cada cop amb menys parla. Però va seguir fent poesia fins al final, com una necessitat per crear i per comunicar-se. Sempre que podia físicament, rebia visites, fins i tot els nens de les escoles de la seva comarca han anat a casa seva en petits grups per mostrar-li els treballs inspirats en la seva poesia.

“Poeta de poble i poeta del poble” és com se l’ha anomenat. Martí i Pol tracta els temes universals de la poesia: l’amor, la mort, la influència de la natura... Malgrat haver tocat en les seves obres la vivència de la malaltia i la presència molt sentida de la mort, no s’ha refugiat en aquests temes que el toquen més de prop ni és un poeta trist. És un poeta que canta la vida i l’esperança i que no oblida mai el sentiment col·lectiu, la visió sobre el present i sobre el futur del país i  allò que ens afecta com a grup. Ha escrit poesia social i poesia intimista. És un poeta de vegades senzill i altres vegades complex, encara que en la seva obra abunden els poemes força entenedors. Aquesta claredat expressiva ha fet que moltes persones se sentin identificades amb la seva obra i que a la vegada admirin la seva personalitat, de lluitador fins al final. El cantant Lluís Llach ha posat música a alguns dels seus poemes (Suite de Parlavà, Germanies), fet que ha contribuït a popularitzar-lo més. Miquel Martí i Pol és un poeta molt llegit i molt citat en actes de diferents tipus (casaments, enterraments, parlaments polítics, etc.), això fa que una generació molt àmplia s’hagi identificat amb els seus poemes i que la seva mort hagi estat molt sentida a nivell popular.

Fa molts anys, el 1980, un grup de Santa Coloma el vam anar a visitar. El seu llibre Estimada Marta havia estat rècord de vendes —doble rècord si pensem que la poesia sempre és molt minoritària. Ell ens va rebre amb l’afecte amb què rebia tothom, amb els ulls brillants i amb una gran sorpresa en saber que havíem llegit els seus llibres i ens emocionaven les seves paraules. Malgrat que escrivia molt a poc a poc, a tots ens va escriure una dedicatòria molt afectuosa. Se sentia ell el premiat per les visites que rebia i transmetia l’afecte que he dit i una enorme esperança en la vida.

 

Agustina Rico

Índex d'articles