Sou a: Inici / Revistes de l'Institut Puig Castellar / Sota el cel del Puig / Sota el cel del Puig, núm. 13

Sota el cel del Puig, núm. 13

Revista de l'Institut Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet, març de 2003

Presentació

 

La vida és el que has donat.

Georges Seferis

Hi ha una vella història jueva sobre la solidaritat. Una vegada, un rabí li va demanar a Déu què era l’infern. Déu el va portar fins una sala molt gran on hi havia molta gent asseguda al voltant d’una gran taula rodona. Aquestes persones tenien mala cara:  passaven gana i estaven desesperades. Al mig de la taula hi havia una olla enorme amb un estofat, amb carn suficient per a tothom,  que fumejava i feia molt bona olor. Al rabí,  només olorar-ho, se li feia la boca aigua. Per això li va semblar molt estrany que ningú dels asseguts a taula mengés res. Cadascú dels comensals portava una llarga cullera  —amb la qual podia arribar fins a l’olla i treure’n una bona cullerada—, massa llarga, però, per aconseguir introduir-la a la seva boca. El rabí va veure que el sofriment d’aquesta gent era horrorós i, compadit,  va moure el cap tristament. Perquè tingués consol, Déu el va acompanyar al cel. Van entrar en una sala gran, igual que la d’abans. També aquí hi havia molta gent asseguda al voltant d’una gran taula rodona, i al mig altra olla enorme amb estofat de carn. Aquestes persones tenien molt bona cara, reien, estaven felices i totes portaven una gran cullera igual a les d’abans, amb el mànec molt llarg. No tractaven, però, de menjar amb la seva pròpia cullera, sinó que cadascú agafava carn amb la seva cullera i la donava a la persona que tenia asseguda davant. El rabí va comprendre on radicava l’habilitat i la felicitat d’aquesta gent: tots havien après a donar-se aliments els uns als altres.

Si l’infern és el resultat de l’egoisme, el paradís és el fruit de la generositat. Si ens posem a la pell dels altres (d’aquells que són víctimes de violència, d’humiliacions i d’injustícies), comprendrem que ajudar els altres és ajudar-se un mateix, perquè ajudar els altres significa aprofundir en la nostra humanitat (qui dóna alguna cosa, guanya humanitat, rep un ben més valuós que el que ha donat). És clar que també es podria dir d’una altra manera: la persona solidària és un egoista intel·ligent, doncs sap que la millor manera de ajudar-se és ajudar els altres.

Bé, fins aquí, l’escrit que es va donar com a part del manifest de la nostra II Setmana de la Solidaritat (del 10 al 14 de febrer). Però després d’aquestes paraules van venir els fets: la botiga de comerç just que cada dia posaven la Conxita i la Xesca al vestíbul, les classes al voltant de temes relacionats amb la solidaritat, les exposicions (la de la Mediterrània a la biblioteca, la de cartells d’ATTAC al passadís de la planta baixa, la de les joguines de “Fet a mà” dels alumnes de 1r d’ESO, la de  les fotografies del viatge al Marroc del curs passat, etc.), els actes contra el terrorisme (dia 11), per la pau (la concentració del dia 12, la manifestació del 14 a la Plaça de la Vila), per l’esperança (plantada de tres araucàries), etc. Una altra vegada hem tingut l’oportunitat de sentir nombroses persones que van venir generosament a l’institut per parlar-nos de la seva tasca quotidiana, del seu treball solidari: Tica Font (de Justícia i Pau, que va parlar sobre la guerra contra Iraq), Sowad Faidal (que va parlar de la societat del Magreb), Antonio Rosa (que va fer una xerrada sobre les maquiles a Centre Amèrica), els diferents companys dels tallers i xerrades d’Intermón, els companys de Càritas (i molt especialment Luis Miguel Luna), Belén Carmona (que va parlar del conflicte jueu-palestí), Alejandro Eraso i els altres companys maputxes, l’Olga Santiago (que ens va portar els seus contes africans), Martí Subirà (d’ATTAC), Josep Lluís Sánchez i Loli Gómez, de la regidoria de Cooperació de l’Ajuntament (que van parlar de Santa Coloma Solidària), les companyes de Sahby (que van fer una xerrada sobre Villa El Salvador), Cristina Sánchez, de SEO/BirdLife, que va parlar de la recuperació d’aus a Galícia, Begoña i Hassan, del CIAPE, que ens van aclarir tantes coses sobre la cultura de la immigració... i tants altres col·laboradors i amics. A tots ells, gràcies, perquè tots ells ens van donar una lliçó pràctica sobre què és la solidaritat.

El  coordinador

 

Índex d'articles