Sou a: Inici / Sota el cel de Puig / Sota el cel del Puig / Sota el cel del Puig, núm. 3

Sota el cel del Puig, núm. 3

Revista trimestral dels alumnes de l'IES Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet, abril de 2001

Presentació

 

La vida és el que has donat.

Georges Seferis

Aquest tercer trimestre escolar ha nascut amb la primavera —amb la seva tendresa, la seva  ànsia de viure i el seu alenar—, i els alumnes del Puig han cercat les paraules necessàries per anomenar-la i han realitzat els rituals necessaris per a beneir-la. L’arbre que van plantar al pati els de 1r d’ESO a l’hora de tutoria el passat 7 de març és tot un símbol: un gingko biloba, l’arbre més vell i més jove del món. Deia Martin Luther King, el líder de la no violència que va ser assassinat per un fanàtic: “Malgrat sabés que el món demà serà destruït, plantaria jo el meu pomer”. I els nostres alumnes (alguns dels quals han vingut a Santa Coloma des de molt lluny: es pot veure a la portada i a l’interior d’aquest exemplar) han plantat el seu arbre, és a dir, la seva esperança en un món igualitari i sense fronteres, en un món on cap home ni cap llengua sigui il·legal. És veritat que plantar arbres és un fet petit, minúscul, que potser no tothom valori. Bé, també hi ha hagut altres fets que han marcat el pas desigual del temps. Passem revista d’alguns que ja s’han convertit en paraules i en records: donem un cop d’ull al contingut d’aquest tercer número de la nostra revista.

Els fets. Qui no se’n recorda del festival dels alumnes de 4t, del Carnestoltes, de la Jornada de Portes Obertes, de la visita dels francesos...? Potser algú no va ser-hi present, a cap d’aquestes trobades, ho sentirem per ell i li recomanarem que llegeixi les impressions que els alumnes n’han escrit. I de pas, que llegeixi allò que els va semblar Billy Elliot als de 2n i 3r, o The Ghost of Canterville als de 4t...

Els pensaments. Des d’aquí animem tothom de l’Institut que digui per escrit el que pensa de la vida i de la mort, de l’amor i de la gelosia... Alguns ho han fet, fins i tot —i això ens sembla molt prometedor—, en vers.

La vida. A aquesta secció s’inclouen testimonis de gent que ha viscut, malgrat la seva joventut, experiències singulars. Hi ha també una entrevista a un heroi quasi anònim, un gran home que va obrir les portes de la seva parròquia a gent desconeguda que resa a Déu en llengües que no són pas llatines.

La literatura. Per què no donar un tomb als contes de sempre, al de la Caputxeta, per exemple? Per què no inventar noves llegendes? Per què no inventar un nou bestiari o visitar el bestiari de sempre amb una altra mirada?...

Els llibres. Els autors d’aquesta secció esperen amb impaciència l’arribada de Sant Jordi: carregaran les seves motxilles amb bons llibres i ens donaran les seves impressions al pròxim número. De moment, tenim tres aperitius.

Els passatemps. Si algú ha perdut una lletra o una paraula, si us plau que miri el nostre passatemps i que no perdi la calma si no s’hi la troba.

La foto. Els alumnes de 2n de Batxillerat no volien deixar Madrid sense passar pel Congrés dels Diputats. Els agraïm que ens hagin donat una foto de l’esdeveniment. Així el vent no se’n portarà el record.

I ara, nois, noies, a preparar la Diada de Sant Jordi: regaleu llibres, regaleu roses... i recordeu sempre el lema de la nostra revista: “La vida és allò que has donat.”

El coordinador

 

Índex d'articles