Fàtima, la filla del carboner (2003)

Fàtima, la filla del carboner

Els alumnes de 1r d’ESO van veure l’altre dia (30 d’abril de 2003) una obra de teatre a la sala d’actes de l’institut, Fàtima, la filla del carboner. Amb obres com aquesta els alumnes poden adonar-se que la Mediterrània és una cruïlla cultural i que una part de les tradicions musulmanes pertanyen també al clàssic, amable, fràgil i entranyable món mediterrani.

• L’obra va començar de manera molt divertida. L’actor, que es deia Abdul, va explicar alguns dels instruments del decorat. Parlava de la cultura marroquí. Abdul va baixar de l’escenari buscant algú i em va mirar. Jo vaig pensar: “Com agafi algú per pujar a l’escenari, segur que m’agafarà a mi”. Aleshores, va pujar i va dir: “Ara agafaré algú que serà la mà innocent. Si agafa un paperet que posa una X, farem classe.” I em va dir: “Tu, la del mocador al cap, puja!” Jo no volia pujar perquè em feia molta vergonya, però a la fi vaig pujar i em va fer treure un paper. Va sortir un interrogant. Jo estava tremolant. Va tocar l’interrogant i això volia dir que teníem que fer unes endevinalles. Les tres primeres, les teníem que endevinar entre tots, i l’última, jo sola. Em va dir que em baixés i jo vaig baixar molt ràpidament. Després va cridar a uns altres nois (al Fernando, al Javi, al Yahja...) i vam representar una història, La filla del carboner. A mi aquesta obra m’ha semblat molt divertida.

Sandra Ferrando Fernández (1r d’ESO)

• Aquesta obra de teatre va ser molt divertida i molt entretinguda. Abdul va treure molta gent perquè li ajudés a fer-la més còmica. Abdul feia gestes, es movia de forma rara i deia coses estranyes que feia que estiguéssim atents. Van sortir a l’escenari a representar l’obra Sandra, Joshua, Antonio, Carmen, Sebastián, Javi, Yahja i uns quants més entre els quals estava jo. Al final l’actor ens va felicitar per com havíem actuat. La història, jo ja la coneixia, i com va ser molt divertida, la puntuaria amb un 8,75.

Jairo Cano Martín (1r d’ESO)

• L’obra va tractar d’alguns temes de la cultura àrab. Un sol home feia l’obra, però la gent del públic l’ajudava. Van sortir el Jairo —que va fer de rei—, el Yahja —que era Nordin—, el Joshua —que feia d’Abdul—, Antonio —que era el carboner— i jo —que era el Mohamed. Teníem que endevinar una endevinalla i a qui no l’endevinés li tallaven el coll. Ningú va endevinar una, menys el carboner, al qual li va ajudar la seva filla, però la veritat era que li deia tot aquest home...

Fernando Peregrín (1r d’ESO)

• Al principi l’obra em va parèixer una mica rara, però després vaig saber que valia la pena. L’home que feia l’obra era divertit i ens feia riure, però quan més ens va fer riure va ser quan va sortir el Jairo, amb aquella capa vermella y aquell barret també vermell, i li va dir Abdul: “Digui’l alguna cosa, majestat”. I el Jairo va respondre: “Que li tallin el cap!” I l’altre li va respondre: “No, home! Si que talles caps aviat! Fes-lo fora!” En definitiva, va ser una obra molt divertida. Va valer la pena.

Felipe Estepa (1r d’ESO)

[Aquests comentaris van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 14, maig de 2003.]

[Vegeu més comentaris d'una altra representació de Fàtima, la filla del carboner, maig 2009.]