Farsas maravillosas
Farsas maravillosas
El Grup de Teatre del Puig Castellar, dirigit pel professor Carles Gil, va representar les Farsas maravillosas de Alfonso Zurro els dies 20 i 24 de gener i 5 de febrer de 2011.
L'autor
Alfonso Zurro va néixer a Salamanca el 1953, però professionalment sempre ha estat vinculat a Sevilla, des d'on desenvolupa el seu treball com a dramaturg i director d'escena. Ha dirigit obres de Ghelderode, Weiss, Handke, Baroja, Lorca, etc., i també diverses òperes. Com a autor teatral, de les seves obres estrenades destaquen: Farsas maravillosas, Por narices, Bufonerías, Quién mal anda, A solas con Marilyn, El extraordinario vuelo de los ángeles... Algunes d'aquestes obres han estat traduïdes, publicades i representades en francès, anglès, romanès, català..., així com a diversos països de Sud-Amèrica. Ha rebut nombrosos premis tant com a director d'escena com a autor teatral.
Repartiment per quadres
1. "Farsa mínima de la dama y el caballero sin pluma". Yasmín Valenzuela i Josué Tenia.
2. "Farsa de los sacamantecas, S. L." Míriam Higueras, Judit Sánchez, Núria Bueno, Xènia Lorente i Solange Haro.
3. "Farsa del hombre que voló". Solange Haro y Josué Tenia.
4. "Minifarsa de la tragedia de Tirteno, de su esposa Talesa y del hijo de ambos, Polonio". Xènia Lorente, Yasmín Valenzuela i Solange Haro.
5. "Farsa de la Luna y la Muerte". Karen Castro, Yasmín Valenzuela, Josué Tenia i Sergi Fernández.
Comentaris
-
La mañana del 20 de enero del 2011, los alumnos de 3º, 4º y bachillerato asistimos a una representación de teatro protagonizada por algunos compañeros del instituto. La obra, Farsas maravillosas, está formada por cinco cuadros, algunos mejores que otros, de temas diferentes pero con dificultades similares. A los actores, por ser principiantes, faltarles experiencia y no estar acostumbrados a actuar en públicos, les animo a seguir adelante. [Natalia Lupoian, 3º de ESO]
-
El jueves 20 de enero de 2011 vimos una obra de teatro titulada Farsas maravillosas, representada por grandes actores del Instituto Puig Castellar. A mí, en concreto, me ha gustado alguna historia más que otra, pero me ha parecido bien en general. Primero hemos visto una historieta sobre un chico que pretendía dar un beso a una chica, pero la chica le responde que no tenía culo. La segunda trataba de dos ladrones que se unían para robar el corazón de una Virgen, y un ángel acaba encontrándolo nada más y nada menos que en la bolsa de un demonio. La tercera pieza trataba de un señor mayor que intenta volar y cuya criada lo ayuda a realizar ese sueño. Y la cuarta y última trataba de una prostituta a la que viene a buscar la Muerte, pero ella insiste en que no piensa morirse. Entonces aparece un cliente con su hijo, un empollón, y el cliente le dice a la prostituta que lo convierta en un hombre, y la muerte se lleva al hijo. Es una obra fabulosa... Y nada: muchos ánimos a nuestros compañeros para que sigan haciendo teatro. [Iván Camuñas, 3º de ESO]
-
La història que més m'ha agradat ha estat l'última. Una jove prostituta volia ser una princesa perquè els homes li fossin darrera. Llavors apareix la Mort i vol endur-se a la dona perquè pensava que li havia arribat l'hora. La jove es nega perquè diu que no l'han avisada ni res: la mort es posa molt trista i li deia que ja havia fet molts treballs però en cap bo. De sobte apareix un home amb el seu fill i li diu a la noia que vol que li faci un home al jove, i llavors es van junts a fer l'amor. Quan tornen, la prostituta es va amb el pare celebrar-ho, i la Mort, molt llesta, s'endu el fill per tal que la renyin al cel. Quan tornen el pare i la prostituta, es posen a plorar perquè el fill ja no hi és. La meva opinió sobre aquesta obra és que està molt bé, és molt divertida, i trobo que la prostituta estava bastant encertada, interpretava molt bé el seu personatge. I també que la història és molt original. [Andrea Díaz, 3r d'ESO]
-
A mi la peça que més m'ha agradat ha estat la segona, que tracta de dos lladres que s'han trobat per un camí i comencen a barallar-se fins que acaben formant un grup anomenat Sacamantecas i van començant a buscar joies en una catedral dedicada a la Verge i roben el cor d'un àngel. Al cap dels anys, un àngel troba el cor a la borsa d'un dimoni però no l'aconsegueix. [Pau Villagrasa, 3r d'ESO]
-
La història més m'ha cridat l'atenció d'aquesta obra és la del vellet cec que volia volar. Tracta d'un home cec que intenta volar sense aconseguir-ho. Una dona que sempre el veu, intenta ajudar-lo fent-li saber que no és impossible volar i li fa creure que vola quan el posa damunt d'una taula. M'ha semblat una obra molt divertida pel seu contingut i pel que vol transmetre'ns. [Laila Bahhar, 3r d'ESO]
-
Al principio no entendí bien de qué iba la obra Farsas maravillosas, pero poco a poco la fui entendiendo y me gustaba más. De los cinco episodios algunos me han gustado más que otros pero, por lo general, estaban muy bien. Y hay que decir que a pesar de que Karen tuvo que aprenderse el papel de abuelo en 30 minutos, lo hizo genial, no se notaba en absoluto. [Estela Vegas, 3º de ESO]
-
La representación de Farsas maravillosas estuvo muy bien. La obra es entretenida, graciosa, y los diálogos muy buenos. Todos nuestros compañeros han actuado muy bien y han mostrado su talento de actores y no han tenido signos de nerviosismo. [Susana Chico, 3º de ESO]
[Aquests comentaris han estat publicats al número 35 de la revista Sota el cel del Puig, març de 2011.]
[Vegeu fitxa de la representació.]