Declaració de Santa Coloma

Declaració de Santa Coloma sobre educació emocional

Quan es va publicar l’Informe Delors (Educació: hi ha un tresor amagat a dins, 1996), com a resultat dels treballs de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al segle XXI, es van posar de manifest molt clarament, entre altres objectius, la necessitat d’enfortir l’educació en valors socials i emocionals. Molts anys després, ara mateix, Espanya segueix, amb Grècia, a la cua dels països de l’OCDE que menys percentatge del PIB dediquen a l’educació general, el 4,4%, fins i tot menys que al 1993 (4,9%). Una societat declara la seva escala de valors amb la importància que concedeix a l’educació, i malauradament no sembla aquesta, en el cas espanyol, una prioritat.

Sense suport social, polític i econòmic serà molt difícil desenvolupar programes d’educació emocional, malgrat sigui aquesta una necessitat cada vegada més imperiosa degut al desconcert i a les mancances socials. Cal, dons, definir clarament quin tipus de societat volem, perquè l’escola, al cap i a la fi, és un mirall, i sempre serà un reflex del model de societat que hàgim triat.

Des d’aquestes Jornades d’educació emocional, tenyides avui pel dol i el dolor dels tristes atemptats criminals d’ahir mateix, amb la consciència que doblegar-se davant el terror és fer-se els seus còmplices, volem cridar l’atenció dels poders públics —Govern de l’Estat, Generalitat de Catalunya, Diputacions, Ajuntaments...— perquè canvien els seus referents i posin l’educació davant d’altres valors i perquè s’adonin que sense els valors morals i emocionals qualsevol tipus d’ensenyament està comdemnat al fracàs. Calen més recursos, més suports a qualsevol iniciativa que vulgui desenvolupar programes d’educació emocional. Solament així aconseguirem crear societats emocionalment intel·ligents.

L’educació, però, és una tasca tan decisiva que no es pot deixar exclusivament en mans dels governants. Per ensenyar als nens i nenes matemàtiques, per exemple, n’hi ha prou amb un professor; per educar-los socialment i emocionalment calen els esforços de tota la comunitat. Per això proposem des d’ara la creació de xarxes municipals de suport formades per professors, psicòlegs, pares, mares, assistents socials, personal dedicat a la salut, educadors socials i altres agents interessats en promoure l’educació emocional. Aquesta xarxa, amb reunions de treball i d’intercanvi periòdiques, hauria de contribuir a l’estudi i la divulgació dels programes i iniciatives d’educació emocional i de tractar de fer extensius els seus principals criteris.

Si a partir d’avui donem un pas en aquest sentit, estarem en el bon camí, el camí a través del qual les persones poden desenvolupar la seva humanitat i portar una vida social i emocionalment més intel·ligent.

Santa Coloma, 12 de març de 2004.

JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL

[Més informació: Educació emocional.]