Àmbits d'aplicació de l'educació emocional
Àmbits d’aplicació de l’educació emocional: projectes innovadors i/o temàtiques emergents
Núria Pérez Escoda i Mireia Cabero Jounou
Membres del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica)
Dept. MIDE Facultat de Pedagogia
Universitat de Barcelona.
Passeig de la Vall d'Hebrón, 171
08035 Barcelona
Antecedents
Ja fa més de deu anys que la publicació de Goleman va deixar constància de l’existència de diverses investigacions (Gardner, 1995; Salovey y Mayer, 1990) que posaven de manifest que el desenvolupament emocional pot ser fins i tot més important que el desenvolupament de la dimensió cognitiva.
Des d’aleshores diversos professionals (orientadors, pedagogs, psicopedagogs, psicòlegs, professorat d’infantil, primària i secundària, tutors, educadors socials, treballadors socials, tècnics en recursos humans, especialistes en formació, etc.) i altres professionals de l'ajuda (metges, infermers, advocats, i altres) que interactuen contínuament amb altres persones, en situacions delicades, on les emocions estan a flor de pell i poden ser motiu de conflicte, han pres consciència de la importància d’educar les emocions.
Des del GROP (Grup de Recerca en orientació psicopedagògica de la Universitat de Barcelona) i concretament des de 1997 estem investigant sobre educació emocional i les seves aplicacions i beneficis. En aquests moments estem en disposició d’afirmar que molts dels problemes que afecten a la societat actual (consum de drogues, violència, anorèxia, prejudicis ètnics, ansietat, etc.) tenen un rerafons emocional. Així doncs és necessari desenvolupar competències que ens permetin canviar les respostes emocionals que donem davant els esdeveniments i poder així prevenir certs comportaments. Afortunadament no estem sols en aquest projecte, diferents grups de professionals a Catalunya, a l’estat espanyol i en altres països també estan treballant en aquesta línia.
Evidències d’aquest interès les trobem en el creixement de publicacions, tant divulgatives com científiques d’aquests darrers anys al voltant de les emocions; en la diversitat d’oferta i demanda formativa en temes d’educació emocional i intel·ligència emocional; la divulgació de la recerca en aquesta temàtica en diferents jornades i congressos com la que avui ens reuneix, etc. Tot això, com comenta Bisquerra (2003), ens permet considerar l’educació emocional com una Zeitgeist, o esperit de l’època que caracteritza els finals dels noranta i principis del segle XXI. L’educació emocional s’està constituint com una espècie de moviment de pensament i de pràctica educativa que caracteritza l’època actual i que pot ser com una espècie de, no sols innovació educativa, sinó autèntica revolució. Es tracta de sumar esforços i compartir experiències i il·lusions per tal d’anar començant a veure els resultats d’aquests esforços. Esperem que ho sapiguem aprofitar positivament.
La pràctica de l’educació emocional: temàtiques actuals i emergents
Si concebem l’educació emocional com un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com element essencial del desenvolupament integral de la persona, amb l’objecte de capacitar-lo per a la vida; podem dir que l’educació emocional té com a finalitat augmentar el benestar personal i social. Des d’aquesta perspectiva l’educació emocional es presenta com un procés educatiu continu i permanent al llarg de tota la vida.
D’aquí se’n deriva una primera conclusió sobre la pràctica de l’educació emocional: aquesta és una innovació educativa que actua com a prevenció primària inespecífica que pretén minimitzar la vulnerabilitat de la persona a determinades disfuncions (impulsivitat, estrès, depressió, agressivitat, comportaments de risc, etc.) o prevenir-ne l’ocurrència.
La segona conclusió que en podem extreure gira entorn de les possibilitats de desenvolupar activitats d’educació emocional (projectes, programes formatius, tallers, seminaris, etc.) en una immensa varietat de situacions i amb un ampli espectre d’objectius. A continuació intentarem presentar esquemàticament alguns projectes o temàtiques emergents com a mostra de bones pràctiques educatives que potser poden servir de punt de partida o inspiració per a noves propostes en el futur.
Finalment, un altre centre d’interès que implica a la pràctica de l’educació emocional i que es transversal als tres àmbits esmentats el trobem la recerca educativa. Actualment aquesta té reptes importants tant en el disseny i desenvolupament d’accions innovadores i creatives, com en la cerca d’estratègies d’avaluació dels efectes de les activitats l’educació emocional sobre els qui les reben i de les pròpies competències emocionals de les persones.
|
Exemples de projectes i temàtiques d’educació emocional |
|
Aquestes experiències s’emmarquen en tres àmbits de referència: l’educatiu, les organitzacions empresarials i l’àmbit socio-comunitari Val a dir que no descartem la possibilitat que en el futur es puguin desenvolupar projectes que impliquin a l’hora més d’un àmbit.
En l’àmbit educatiu, l’educació emocional compta amb diverses experiències que inclouen tots els nivells educatius. L’aparició els darrers anys de diverses publicacions que inclouen fonamentació teòrica i propostes pràctiques o programes concrets ha estat un factor de gran importància per a l’augment d’experiències educatives en aquest sentit. No obstant això, no podem oblidar que els mestres i professors moltes vegades se senten insegurs i reclamen una formació prèvia al desenvolupament d’aquest programes. En aquest sentit, a Catalunya han començat a créixer des de finals dels anys 90 diversos cursos de formació en educació emocional com a propostes de formació contínua dels professionals de l’educació. Podríem destacar els cursos inclosos a les escoles d’estiu des del Col·legi de Llicenciats, des dels Instituts de ciències de l’educació, el postgrau en educació emocional de les Universitats de Barcelona i Lleida., entre altres.
Així mateix s’ha començat a introduir l'Educació Emocional en la formació inicial dels professionals de l'educació, amb un intent de contribuir al desenvolupament de les competències emocionals, que tot professional necessita, però en particular dels educadors amb el propòsit que els serveixi d’estímul i ajut per incloure l’educació emocional a la seva pràctica professional.
Els continguts de l’educació emocional poden variar d’acord amb:
a) els destinataris (nivell educatiu, coneixements previs, maduresa personal, etc.);
b) les necessitats concretes del moment: indisciplina, violència, transicions, conductes de risc: prevenció de drogues, sida, anorèxia etc.; i
c) les possibilitats o interessos d’aquells educadors que n’assumeixen la responsabilitat: programes específics en el marc d’algunes assignatures, programes d’acció tutorial, crèdits variables, treball coordinat entre diverses assignatures, professors i cursos, etc.
En aquest moment disposem d’una proposta de continguts fonamentada en un marc teòric sòlidament definit (Bisquerra, 2000). En el marc d’aquesta proposta, d’acord amb el que acabem d’esmentar, podem trobar propostes i experiències molt diverses: centrades en una temàtica concreta o estructurades més globalment en el desenvolupament de la competència emocional que inclouria el coneixent emocional, la regulació emocional, l’autonomia personal, les habilitats interpersonals i les competències de vida i benestar.
En l’àmbit de les organitzacions empresarials, hem de tenir present que l’empresa d’avui en dia, viu emmarcada en un entorn competitiu i canviant, exigeix als seus equips de treball un alt rendiment i un eficaç lideratge de projectes, especialment aquells que ocupen càrrecs directius.
El professional, en el desenvolupament de les seves funcions, pot viure moments emocionalment pertorbadors que desemboquen en cicles d’ansietat, angoixa, estrès, depressió, etc., afectant-se el seu potencial, el seu sentiment d’autoeficàcia, i minvant-se la seva satisfacció laboral, personal, i grupal. Essent-ne, a priori, els perfils professionals de més risc de patir estrès els sanitaris, mestres, equips d’emergències i professionals amb alta responsabilitat dins la seva organització.
Liderar projectes, equips, i la pròpia trajectòria professional, des de l’autoconeixement, l’autogestió emocional i l’autonomia personal facilita un afrontament més eficaç de les situacions, i capacita per a un millor rendiment, satisfacció, i clima emocional del grup i de l’empresa.
Per tot això, la consultoria emocional en els darrers anys està consolidant i perfeccionant els serveis de diagnòstic emocional, intervenció per a l’entrenament en competències emocionals, i avaluació continuada dels plans de millora personal, de la transferència al lloc de treball i de la sostenibilitat dels nous aprenentatges. Són vàries les metodologies emprades per a l’educació emocional a l’empresa (formació indoor, outdoor, workshop, coaching emocional, assessorament a responsables, entrenaments grupals, etc.) amb un únic objectiu: desenvolupar les competències emocionals de les persones (fitness emocional) per a un millor benestar personal i grupal a l’organització, amb les conseqüències a nivell de productivitat i qualitat que d’això se’n deriven.
Ens trobem, així, amb un ampli ventall de programes formatius: formacions per liderar emocionalment, per generar autoestima i proactivitat a l’equip, per la gestió eficaç de l’estrès, per la regulació emocional en crisis i emergències, per les relacions amb els clients, per gestionar l’ansietat en processos d’abstinència al tabac, per la presa de decisions, per la comunicació emocional, etc.
El fitness emocional es consolida, doncs, a les empreses, en empreses de serveis i de productes, de grans i petites plantilles, amb seu a Catalunya i seu arreu de l’estat i l’estranger.
Si un canvi de processos, de qualitat o d’organització no va acompanyat d’un facilitador emocional per al canvi els resultats són menors.
Al seu torn, en l’àmbit socio-comunitari l’educació emocional es planteja com a fita acompanyar, des de la pedagogia dels sentiments i les emocions, els processos vitals de les persones per facilitar-los un millor estat de benestar.
La vida sovint ens posa davant de reptes i adversitats que per afrontar-los ens demanden coratge, maduresa personal i recursos d’afrontament eficaços. Quan no podem afrontar aquestes circumstàncies, quan els recursos de què disposem no ens faciliten la superació d’aquestes dificultats, les persones podem arribar a patir tal desajust o desequilibri emocional que suposa un gran risc per la nostra vida afectiva, física, psicològica, social, professional.
El desenvolupament de les competències bàsiques per a la vida per mitjà de la plataforma pedagògica que ofereixen els medis socio-comunitaris és una nova línia de treball encetada els darrers anys. L’educació emocional als centres cívics (formacions per aprendre a viure més positivament, per l’autoconeixement, per l’expressió artística de les emocions, per desenvolupar les habilitats socials, per aprendre a tenir cura d’un mateix, etc.), associacions i/o fundacions (l’educació emocional en la parella, en la maternitat, en processos de dol, en malalties específiques com la fibromiàlgia, el càncer, en col·lectius de dones maltractades, en presons, etc.), a organitzacions no governamentals (resolució de conflictes en processos de guerra, anàlisi dels efectes emocionals de la publicitat i els mass media en general, etc.).
En la intervenció socio-comunitària és freqüent el treball amb persones que es troben en estats emocionals alterats, en crisi. Intervenir eficaçment en aquestes persones no passa només per acompanyar-les en el seu procés legal, assistencial, educatiu, sinó que creiem que cal que inclogui, també, un acompanyament emocional bàsic que esdevingui font d’adquisició de competències emocionals bàsiques per a la vida d’aquestes persones.
Els professionals que treballen amb aquestes poblacions cal que siguin també usuaris de l’educació emocional (professionals de risc: equips d’emergències, treballadors a les presons, treballadors socials, educadors socials, treballadors familiars, etc.)
L’educació emocional als medis socio-comunitaris s’adreça al desenvolupament de competències emocionals de tots els col·lectius socials, i a la prevenció de trastorns emocionals dels professionals de l’ajuda.
En últim terme qualsevol proposta d’educació emocional intenta desenvolupar la capacitat de fluir i la capacitat per adoptar una actitud positiva davant de la vida. Tot això de cara a possibilitar un major benestar subjectiu, que repercuteix en un major benestar social.
[Per veure la presentació en power point. PDF d'aquest estudi, cliqueu aquí.]
Bibliografia
Bisquerra, R. (2000) Educación emocional y bienestar. Barcelona. PRAXIS
Bisquerra, R. (2003) Educación emocional y competencias básicas para la vida. Revista de Investigación educativa, Vol 21, 1, 7-43.
Canto, J.; Fernández-Berrocal, P.; Guerrero, F; Extremera, N. (2005). “Función protectora de las habilidades emocionales en las adicciones”. En J. Romay Martínez y R. García Mira (Eds), Psicología Social y Problemas Sociales (pp.583-590). Madrid: Biblioteca Nueva.
Caruso, D. R.; Salovey, P. (2004). The Emotionally Intelligent Manager : How to Develop and Use the Four Key Emotional Skills of Leader. NY: Jossey-Bass
Gardner, H. (1995) Inteligencias multiples. La teoria en la práctica. Barcelona: Paidós.
Goleman, D.; M. Cherniss, C. (2005). Inteligencia emocional en el trabajo. Barcelona: Kairós
Grupo de aprendizaje emocional (2005) Programa de educación emocional para la prevención de la violencia. En Caraguana (Coord) Propuestas y experiencias educativas para mejorar la convivencia. Valencia: Generalitat Valenciana
Extremera, N., Durán, A., y Rey, L. (2005). “La inteligencia emocional percibida y su influencia sobre la satisfacción vital, la felicidad subjetiva y el "engagement" en trabajadores de centros para personas con discapacidad intelectual” Ansiedad y Estrés, 11, 63-73.
Extremera, N. y Fernández Berrocal, P. (2004). “La inteligencia emocional en la vida cotidiana” En Universidad para Mayores. Aula de Formación Abierta 2003-2004. (pp 111-116). Gráficas Anarol. Málaga
Fernández-Berrocal, P. y Extremera, N. (2003). Emoción en las organizaciones. En E. Fernández-Abascal, M. P. Jiménez, y M. D. Martín, (Eds.), Emoción y Motivación. La adaptación humana. (pp.449-476). Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces
Redorta, J.; Obiols, M.; Bisquerra, R. (2005). Emoción y conflicto. Aprenda a manejar las emociones. Barcelona: Paidós
Salovey, P. y Mayer, J. D. (1990) Emotional intelligence. Imagination, Cognition, and Personality, 9, 185-211
Vallés Arándiga, M., A., y Vallés Tortosa, C. (2000). Inteligencia emocional. Aplicaciones educativas. Madrid: EOS.
[Tornar a la pàgina principal d'aquesta secció.]