SAT en l'educació
SAT EN L'EDUCACIÓ:
EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
Un recurs per al desenvolupament humà
dels educadors
DOSSIER BREU DE PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA
SAT EN L'EDUCACIÓ: EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT HUMÀ.
PROGRAMA D'AUTOCONEIXEMENT EMOCIONAL, MENTAL, DE RE-EDUCACIÓ INTERPERSONAL I DESENVOLUPAMENT ESPIRITUAL,
DIRIGIT A PROFESSIONALS RELACIONATS AMB L'EDUCACIÓ
PERQUÈ ENCARNIN ELS VALORS UNIVERSALS I LA INTEL·LIGÈNCIA DE L'ESPERIT.
ÍNDEX
1 Identificació del projecte:
1.1Títol i definició. Subtítols explicatius
1.2Índex
2Introducció:
2.1Explicació del projecte
2.2Història del procés SAT.
2.2.1Història general.
2.2.3 SAT per a l'educació: SATeduc
2.3 El creador del programa SAT: Claudio Naranjo
2.3.1Currículum breu.
2.3.2Ampliació del currículum
2.3.3Llibres publicats
2.3.4Altres publicacions: capítols de llibres i articles.
2.3.5Conferències, discursos inaugurals i participacions destacades en congressos.
2.3.6Conferències específiques sobre educació
3Destinataris.
3.1Perfil dels destinataris
4Objectius.
4.1Generals.
4.2Específics
5Programa.
5.1 Programa general.
5.2 Programa específic per mòduls: SAT I, SAT II i SAT III
6Enumeració dels elements del programa:
6.1 Psicologia dels eneatipus. (Eneagrama)
6.2 La meditació budista. El currículum de meditació.
6.3 Procés terapèutic amb les figures parentals
6.4 Les relacions de parella, com escola de creixement personal.
6.5 Tallers terapèutics de teatre.
6.6 Treball psico-corporal i Tècniques d'expressió corporal.
6.7 Grups de Gestalt.
6.8Formació pràctica a la feina terapèutic i supervisió.
6.8.1Laboratori de psicoteràpia (Teràpies mútues)
6.9 Treball reparador a partir de les vivències perinatals.
7Metodologia.
7.1Àrea teòric didàctica.
7.2 Àrea pràctica.
8Temporització.
9Recursos
9.1Humans
9.1.1Professionals que imparteixen els tallers.
9.2Materials.
9.2.1Ubicació i condicions del lloc
10Annexos.
10.1.1Ampliació del currículum de Claudio Naranjo.
10.2 Conferències de Claudio Naranjo sobre l'educació.
10.2.1. "La educación en el contexto de cambio de paradigma" Toledo, 1991. Conferència inaugural en el primer “Simposium interdisciplinar sobre el hombre”.
10.2.2."Un curriculum de autoconocimiento, reeducación interpersona y cultivo espirirtual para educadores.- Educación para el tercer milenio". (Catamarca, 1999).
10.2.2.1.“La escuela viva” (Separata de la Conferència de Catamarca)
10.2.3.“Una educación para la transformación personal”, Universitat de Brasília, 1999.
10.2.4.“La posibilidad y urgencia de una educación para el Ser”, Universitat Diego Portales, Gener 2002.
10.3 Articles sobre Claudio Naranjo i l'educació
10.3.1. Comentari al manuscrit “El transformador...” de Claudio Naranjo". Cecilia Montero. La Reina, març 2002.
2- INTRODUCCIÓ
El programa SAT abraça tres components (no estrictament separables): l'autoconeixement, la reparació de les relacions interpersonals i el cultiu espiritual. S'ofereix aquest programa als educadors com una manera d'omplir deficiències de l'educació tradicional, tant en el que toca als aspectes espirituals o transpersonals, com en que fa referència a l'aspecte psicoètic ( del coneixement d’un mateix i la reeducació emocional)
2.1Explicació del projecte
Pot descriure's el programa SAT com un currículum holístic ja que atén tan al que és corporal, com afectiu i espiritual. I tot això en un significatiu horitzó teòric rellevant a aquests experiencialismes.
Entre el que diuen les persones que han travessat el procés es parla sovint de ser un mateix, ser més vertader, estar més en pau amb la pròpia vida, conèixer-se millor, sortir amb una major capacitat amorosa, atrevir-se més a viure, haver-se alliberat de l'esclavitud de la pròpia imatge.
El propòsit explícit que es formula aquest treball ( “de formació personal i professional”) és el d'arribar a conèixer profundament la pròpia personalitat per poder alliberar-se’n amb més o menys intensitat. Conseqüentment, s'ha descrit el programa SAT com “Una màquina de moldre egos”. Naturalment la mòlta d’egos no és sinó la fase analítica que precedeix a una de síntesi, a una gradual mort que s'acompanya amb un gradual renéixer. L'objectiu principal del procés SAT és entendre aquesta transformació que és l'essència del desenvolupament humà i que involucra tant una mort de l'ego com un renaixement espiritual.
2.2 Història del SAT
2.2.1 Història general del programa SAT.
El programa SAT es va originar en un treball improvisat que va realitzar el doctor Claudio Naranjo en Berkeley, a començaments de la dècada dels anys 70, amb diversos grups de buscadors californians. Després d'una llarga interrupció, va renéixer el procés SAT a Espanya com un programa d'estiu en tres mòduls successius d'un mes cadascun, sota auspicis de l'instint de formació de futurs terapeutes.
Posteriorment els programes SAT s'han realitzat en diversos països europeus i americans i s’han anat desenvolupant de mica en mica i tornant-se més populars no només entre terapeutes, sinó també entre educadors i no professionals en la recerca de la seva evolució interior personal.
Des del seu origen els programes SAT continuen estant sota la direcció del doctor Claudio Naranjo, però inclouen la col·laboració d'un ric elenc d’exdeixebles i col·laboradors, que inclouen molts dels professionals més distingits del món internacional de la psicoteràpia.
Des del començament, els equips de Claudio van ser multidisciplinaris i internacionals, combinant professionals d'Espanya, Mèxic, Brasil, Itàlia, EU., etc.
2.2 SAT per a l'educació.
A Xile, organitzat per Marta Huete. Patrocinat pel Ministeri d'Educació. Participen docents de l'educació superior, estudiants de psicologia i pedagogia i d'altres professions.
SAT I. Gener 2001 en Melipilla.
SAT II, Gener 2002 al centre de perfeccionament, Experimentació i investigació pedagògica del Ministeri d'Educació (Santiago de Xile, Comuna de Lo Barnachea.
A Méxic, Universitat de Sonora el Març del 2001 dirigit als educadors universitaris.
2.3 El creador del programa SAT: Claudio Naranjo.
2.3.1Currículum breu.
Claudio Naranjo va néixer a Valparaíso (Xile) el 24 de Novembre de 1932. Va realitzar els estudis de Medicina, Música i Filosofia a Xile, on va ser resident de la Clínica Psiquiàtrica, supervisat per Matte-Blanco. Va ser professor de Psicologia de l'Art i de Psiquiatria Social, i va exercir com a director del Centre d'Estudis d'Antropologia Mèdica.
Ja als Estats Units va ser un dels integrants de l'Institut Esalen en els seus començaments, on va arribar a ser un dels tres successors de Fritz Perls. Se’l considera un dels pioners de la Psicologia Transpersonal i un integrador entre psicoteràpia i espiritualitat. El seu pelegrinatge vital el va portar a rebre ensenyances de diversos mestres com Swami Muktananda, Idries Shah, Oscar Ichazo, Suleyman Dede, S.S. el Karmapa XVI i, més decisivament de Tarthang Tulku Rinpoché. Així mateix va ser investigador adjunt de l'Institut d'Avaluació i Investigació de la Personalitat a la Universitat de Berkeley, i associat de Raymond Cattell a l'Institut per a l'Avaluació de la Personalitat i Habilitats. Va ensenyar Religió Comparada a l'Institut d'Estudis Asiàtics de Califòrnia, Psicologia Humanista a la Universitat de Califòrnia en Santa Cruz, i Meditació a l'Institut Nyngma de Berkeley.
El Dr. Naranjo és president honorari de dos Instituts Gestalt, membre de l'Institut d'Investigació Cultural de Londres i de l'Associació Club de Roma en els Estats Units. Se’l considera un dels pioners del moviment per al potencial humà i un mestre integrador dels coneixements que provenen de la saviesa tradicional i el coneixement científic sobre l’ésser humà.
Actualment es dedica a l'educació integradora i transpersonal de psicoterapeutes i educadors en diversos països europeus i sud-americans, a través del Programa SAT.
2.3.2Ampliació del currículum de Claudio Naranjo en l'annex 10.1.1
2.3.3Llibres publicats:
1- The One Quest, Editorial Víking Press, New York (1972).
En espanyol com La única búsqueda, Editorial Sirio (1990), Málaga, Espanya. En francès com Les Chémins de la Créativité, Dangles (1973).
2- Techniques of Gestalt Therapy, SAT Press, Berkeley (1973).
3- The Handbook of Gestalt Therapy, Editorial Hatcher & Himeslstein.
4- On the Psychology of Meditation, Editorial Penguin Books, New York (1974).
En espanyol com Psicología de la Meditación, Editorial Troquel , Buenos Aires, Argentina, (1987). Edició alemanya per Fischer Verlag. També està editat en Grec i en Portuguès.
5- The Healing Journey, Editorial Pantheon Books, New York (1974).
En Alemany com Reise Zum Ich, Editorial Fischer Verlag. També està editat en Francès.
6-Attitude and Practice of Gestalt Therapy, Editorial Gateways, Nevada City, CA, USA(1989). En espanyol com La vieja y novísmima Gestalt, editat per Editorial Cuatro Vientos, Santiago de Xile, (1990). Edició Italiana (en dos volums separats), per Editrice Melusina (1990). Edició alemanya per Arbor Verlag , Freiamt. (1996). També editat en rus.
7- Enneatype Structures, Editorial Gateways CA (1990).
En espanyol com Estructura de los Eneatipos, Ediciones La Llave, Vitoria, Espanya. (1995). Edició Alemanya per Editorial Altamira.
8-Character and Neurosi / An Integrative View, Editorial Gateways, Nevada City, CA (1994). En espanyol com Carácter y Neurosis, una visión integrativa, Ediciones La Llave, Vitoria, 1997. Edició alemanya com Erkenne Dich Selbst Im Spiegel Der Enneagram, Editorial Kosel Verlag, Munic.(1994). Edició Italiana per Editrice Astrolabio, Roma, Itàlia, (1997). Edició portuguesa per Editora Objectiva, Rio de Janeiro, Brasil (1997). També edicions en japonès i rus.
9-How to Be / Meditation en Spirit and Practice, Editorial Tarcher, Los Angeles CA.(1989). Actualment distribuït per Gateways, Nevada City, CA,US.
10- The End of Patriarchy and the Dawning of a Tri-Une Society, Editorial Amber Lotus, Oakland, CA , USA. (1994)
En espanyol com La agonia del patriarcado, Editorial Kairós, Barcelona, Espanya. (1993). També edició en rus per ViaNova Verlag (2000)
11- Gestalt sin Fronteras, Editorial Era Naciente, Buenos Aires, Argentina. (1993).
12- El niño divino y el héroe, Editorial Sirio, Málaga, Espanya. (1994)
Edició anglesa: Divine Child and the Hero, per Gateways, (1999).
Edició Alemanya per Via Nova Verlag (2001).
Edició Portuguesa per Editora Esfera (2001).
13- Enneatypes on psychotherapy, Editorial Hohm Press, Prescott, AZ, (1995).
14-Eneagrama de la Sociedat / Males del mundo, males del alma, Editorial Temas de Hoy, Madrid, Espanya. (1995). Edició Alemanya per ViaNova Verlag (1998). Nova edició espanyola per Editorial La Llave, Vitoria Espanya (2001).
15- Songs of Enlightenment / The tale of the Hero through the western poetry. Edició espanyola”Cantos del despertar: Mito del héroe en los grandes poemas de occidente”, Editorial La Llave(2001). Edició alemanya com“Zuruck Zur Erde”, Hugendubel. (1996). Hi ha també edició Russa.
16- Transformation Through Insight / Enneatypes in Life, Literature And Clinical Practice, Editorial Hohm Press, Prescott, AZ (1997). Edició espanyola Autoconocimiento Transformador, Editorial La Llave, Vitoria, Espanya (1998).
17- Entre Meditación y Psicoteràpia – Editorial La Llave, (1999). Edició italiana per Editrice Astrolabio, Roma, 2000.
18- "La revolución educacional como el desafío más importante del nuevo milenio.” Editorial La Llave, 2002
2.3.4Altres publicacions: Articles de llibres i Assajos d'investigació . Veure en annex 10.1
2.3.5Conferències, discursos inaugurals i participacions destacades en Congressos. Veure en annex 10.1
2.3.6Conferències específiques sobre educació. Veure els textos complets transcrits en l'Annex 10.2
"La edudación en el contexto del cambio de paradigma" Toledo, 1991. Conferència inaugural en el primer “Simposium interdiciplinar sobre l'home. (Annex 10.2.1)
" Un curriculum de autoconocimiento, reeducación interpersonal y cultivo espiritual para educadores. Educación para el tercer milenio". (Catamarca, Argentina,1999). (Annex 10.2.2)
"La escuela viva" (Separata de la Conferència de Catamarca). (Annex 10.2.2.1)
"Una educación para la transformación personal”, Universitat de Brasília, Brasil 1999. (Annex 10.2.3)
"Educación para el desarrollo personal y social, nuevo paradigma para la educación". Mexicali (Mèxic), 1999
“La posibilidad y urgencia de una educación para el Ser” “La educación en el ocaso del patriarcado”, Universitat Diego Portales, Santiago de Xile, Gener 2002 (Annex 10.2.4).
3- DESTINATARIS
3.1 Perfil dels destinataris
SAT EN L'EDUCACIÓ: EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT HUMÀ és un projecte per al desenvolupament humà dels professionals dedicats a l'àmbit de l'educació pensat com un currículum suplementari de postgrau i/o un complement a la formació.
En concret, destinat als mestres, professors d'ensenyament secundari i universitari, formadors, pedagogs, psicopedagogs, educadors socials i tècnics curriculars dels departaments d'ensenyament, i als gestors d'associacions d'educadors.
És a dir, per a totes aquelles persones que treballen en qualsevol àmbit de l'educació i que tenen una influència directa o indirecta sobre els educands i formadors, i que entenen l'educació com el desenvolupament integral de l'ésser humà, en percebre la necessitat d'incloure en l'educació, a més dels coneixements, l'educació emocional i espiritual.
4-OBJECTIUS
4.1Els objectius generals de SAT en l'educació: Educació per al desenvolupament humà són:
Facilitar formació personal als professionals dedicats a l'educació perquè puguin atendre aspectes poc desenvolupats en l'educació tradicional com són: l'aspecte afectiu i emocional, l'aspecte espiritual i l'actualització dels valors universals.
Promoure el desenvolupament d'éssers humans més complets.
Tornar als educadors les ganes d'educar, fent que es reconectin amb la importància del rol humanitzador de l'educador al món .
Contribuir a una societat més humanitzada, sensible i solidària.
4.2Els objectius específics de SAT en l'educació: Educació per al desenvolupament humà són:
Com conèixer-se a si mateix. L'educador és el principal instrument de l'educació; s'educa més per contagi que per saber intel·lectual. Cal el coneixement d'un mateix per poder ser un instrument de qualitat.
La comprensió del propi caràcter. De la consciència del propi ego a la consciència de l’Ésser. Retrobament amb l'essència de l'home més enllà del propi ego (personalitat).
El desenvolupament del sentit de comunitat per facilitar les relacions interpersonals en la comunitat educativa.
L'autoconeixement, la integració i el desenvolupament de les facultats intel·lectuals, emocionals, instintives i motrius. L'ésser humà és un compendi d'aquests tres centres. Fins ara l'educació tradicional ha revalorat i atès prioritàriament la part intel·lectual; cal, per a un bon desenvolupament, tenir en compte i desenvolupar la part emocional, la instintiva i la consciència corporal i el sentit de pertinença.
Unir el que és educacional i el que és terapèutic. Entrar en contacte amb una àmplia gamma dels recursos terapèutics que ajuden el desenvolupament humà.
L'educació afectiva. Una educació de la qualitat amorosa que és la base de la bona convivència i la participació en la comunitat. Cal desenvolupar la pròpia capacitat amorosa i bondadosa perquè sorgeixi l'amorós en els educands. No sols desenvolupar la consciència emocional, sinó vèncer els obstacles egoics que impedeixen la connexió amb la capacitat amorosa.
L'equilibri i l'harmonització del nostre tres cervells: el cervell reptilià, l'instintiu (el cervell emocional i amorós) i el cervell pròpiament humà: el neocòrtex, el de la raó. Vivim en una societat patriarcal on hi ha un predomini del cervell racional sobre l'emoció.
En l'educació cal equilibrar els tres cervells. La nostra emoció amb un desenvolupament de la consciència emocional i sobretot amb una formació amorosa, el nostre intel·lecte desenvolupant no només la raó sinó els valors transpersonals, com la justícia, la veritat, la bellesa, la vida mateixa i el diví, i la nostra instintivitat alliberant l'element dionisíac i contactant amb el cos.
El cultiu de l'atenció, és a dir, el desenvolupament de la capacitat de ser present i despert aquí i ara, tan necessari per poder encarar la realitat amb tota la nostra energia i capacitat i poder estar presents en el contacte amb un mateix i amb els altres.
Com desenvolupar l'educació per contagi dels valors universals. No podem parlar de valors si no s'encarnen aquests valors. I per a això cal desenvolupar en un mateix les virtuts universals, com el respecte, l'autenticitat i la humilitat.
La desidentificació dels condicionaments infantils. Per poder créixer com ésser humà la persona ha de transcendir les emocions neuròtiques que s'associen a la personalitat infantil i immadura. L'educador necessita transcendir els seus condicionaments infantils per poder relacionar-se sanament amb els seus educands.
Sanar els vincles amorosos amb els pares per a així poder tenir relacions més fraternals i empàtiques amb el nostre proïsme.
Crear les bases perquè l'educació torni a ocupar de la dimensió profunda de l'ésser humà: l'espiritual, el ser interior.
La iniciació als recursos espirituals del món de les grans tradicions. Conèixer el gust de les diferents disciplines espirituals. Comprensió de la cultura espiritual universal. Vivim un moment de fortes onades migratòries on l'espiritual i el cultural tendeixen a barrejar-se. S'ha d'estar obert a aquests moviments on el món oriental i occidental es troben, a la vegada que atendre la falta de valors i la fam de l'esperit que es viu en el nostre temps.
El desenvolupament i la pràctica de conductes alternatives: No destructivitat, no manipulació, transparència, sinceritat, coratge, confiança i desenvolupament de l'espontaneïtat.
El desenvolupament de l'autoestima, entesa com el benestar que dóna la coherència entre els propòsits de la persona i la seva realitat; i , per tant, és la disminució del rebuig i de l'odi a un mateix, del tirà interior, l'amor a un mateix, la seva cura i consideració. Educació centrada en el nen, en la que comptin els interessos del nen, que no es mati l’ espontaneïtat, la curiositat i l'ànsia d'aprendre.
Estimular la creativitat dels propis recursos. Quan l'home està atrapat en els seus condicionaments egoics no pot crear. Cal alliberar-se i retrobar-se amb l’Ésser essencial per entrar en contacte amb la pròpia creativitat lliure d'imitacions i estereotips, oberts a qualsevol dificultat a la que la vida ens invita.
5. PROGRAMA
5.1 PROGRAMA GENERAL
El programa SAT complet s'imparteix en format de tres mòduls, constituint cadascun un curs intensiu de deu dies, i realitzats en la forma d'un mòdul cada any en el conjunt dels quals es van desenvolupant i aprofundint els temes següents:
La Psicologia dels eneatipus (Eneagrama).
El currículum de meditació, amb èmfasi en la meditació budista
Procés terapèutic amb les figures parentals.
Les relacions de parella com escola de creixement personal.
Tallers terapèutics de teatre.
Treball psico-corporal i Tècniques d'expressió corporal.
Grups de Gestalt.
Laboratori de psicoteràpia (teràpies mútues).
Formació pràctica a la feina terapèutic i supervisió
Treball reparador a partir de les vivències perinatals.
5.2 PROGRAMA ESPECÍFIC DELS MÒDULS ANUALS
SAT I
En aquest primer mòdul s'aprofundirà en la psicologia dels eneatipus, amb el diagnòstic dels subtipus i el treball de modificació de conducta a la llum de les virtuts.
S'inclourà també una introducció a la meditació budista i un procés terapèutic amb les figures parentals, els aspectes del qual són la comprensió clara de la formació de la personalitat en la infància, la catarsi del dolor i de la ràbia, el despertar de la compassió, l’objectiu de la qual és el restabliment del vincle amorós amb els pares que es necessita per a la salut de les relacions amb els altres i amb un mateix.
L'observació compartida del pensament i la feina de cos complementen el programa d'aquest primer nivell.
SAT II
Pel que fa referència a la psicologia dels eneatipus, s'aprofundirà en la comprensió psicodinámica dels subtipus i les corresponents necessitats neuròtiques, i es continuarà amb la feina de canvi conscient d'actituds.
S'inclourà un segon mòdul de meditació budista amb la presentació de les idees centrals del Mahayana i les pràctiques que predomina el “no fer”, com a preparació per al coneixement de la ment més enllà dels fenòmens mentals.
L'àrea terapèutica s'enriquirà amb la feina de parelles com escola de creixement, tallers de teatre, grups de Gestalt, teràpies mútues i sessions de treball corporal.
SAT III
En matèria de psicologia dels eneatipus abordarà l'aspecte cognitiu del caràcter: idees irracionals o disfuncionals, mecanismes de defensa, i il·lusions.
El tercer mòdul de meditació comprèn una introducció al budisme Vajrayánic, amb les pràctiques corresponents.
La feina terapèutica es centra en la formació terapèutica pràctica, amb èmfasi en l'aportació gestàltica. I supervisió tant en el nivell tècnic com en les dificultats interiors que es fan present en la relació d'ajuda.
6. DESENVOLUPAMENT DELS ELEMENTS DEL PROGRAMA
En el Programa SAT s'ha de tenir en compte que l'equilibrada i precisa combinació dels elements té molta més força de canvi intern que qualsevol dels elements per separat. I en aquesta sinèrgia radica la potència de canvi del SAT, que en poc temps proporciona a l'educador assistent al SAT unes eines internes que li possibiliten el creixement personal i que el converteixen en un educador integral i generador de canvi per als seus alumnes.
S'enuncien, a continuació, cadascun dels elements que configuren el programa SAT per a l'educació.
6.1 Psicologia dels eneatipus.
6.2 La meditació budista. El currículum de meditació.
6.3 Procés terapèutic amb les figures parentals.
6.4 Les relacions de parella, com escola de creixement personal.
6.5Tallers terapèutics de teatre.
6.6Treball psico-corporal i Tècniques d'expressió corporal
6.7 Grups de Gestalt.
6.8 Formació pràctica a la feina terapèutic i supervisió.
6.8.1. El Laboratori de Psicoteràpia (Teràpies Mútues)
6.9 Treball reparador a partir de les vivències perinatals.
7. METODOLOGIA.
La metodologia general del SATeduc és una combinació estructurada d'àrees teòriques i àrees pràctiques. A més, s'estructura de tal manera que l'aprenentatge pràctic es dóna tant en els tallers específics com en la convivència diària en el règim residencial del SAT.
ÀREA TEÒRICO DIDÀCTICA: Aquestes àrees sempre s'interrelacionen de manera organísmica amb l'àrea pràctica
1.Exposició dels temes.
2.Preguntes, opinions, col·loquis.
3.Relació de la teoria amb les experiències viscudes i per viure
ÀREA PRÀCTICA:
1.Treballs vivencials segons la metodologia de cada apartat.
2.Treballs programats en grups, utilitzant parelles, tríades i gran grup
3.Treballs personalitzats i individualitzats segons les necessitats de cada persona.
4.Moments o espais d'integració de vivències tant grupals com individuals.
8. TEMPORITZACIÓ:
El programa SAT s'estructura en tres mòduls anuals de 10 dies cadascun en règim de residència.
9. RECURSOS:
9.1 Humans: Professionals que imparteixen els tallers.
9.2Materials.
9.2.1 Ubicació i condicions:
Lloc residencial a pensió completa que ha d'incloure cuina o càtering, i habitacions per pernoctar i, sales de reunions.
A més ha de comptar amb:
Sala gran per a tot el grup. Sales més reduïdes per als diferents tallers. Espai ampli de convivència.