Escoltem els infants
Escoltem els infants
Jaume Clupes
El nostre desafiament és aconseguir que se sentin ciutadans actius capaços de canviar les coses, i això passa per donar-los eines perquè ells puguin participar en la construcció del seu futur
Aquest any 2009 és molt significatiu per a la infància. Al novembre es commemora el 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant, ratificada per l'Estat espanyol. Però, a més a més, des d'ahir el Parlament de Catalunya ha començat a debatre l'avantprojecte de Llei dels Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència.
Des de la FEDAIA, federació que agrupa les entitats catalanes que treballen amb nens i joves desemparats o en risc d'exclusió social, hem decidit impulsar al llarg d'aquest any el projecte de participació I tu, què opines? Aquest pretén fer sentir les veus dels infants i adolescents més vulnerables de la societat en relació amb tot allò que els afecta. Pensem que no n'hi ha prou de reconèixer aquest dret, el de la participació, recollit per la Convenció i per la nova Llei de Infància. Cal exercir-lo. Sense escoltar les veus dels infants i adolescents atesos als diferents serveis i sense conèixer els seus desitjos o necessitats, difícilment podrem avançar en el camí de millora de l'exercici d'aquests drets.
Els infants i joves de la nostra societat es veuen a ells mateixos com a consumidors i, com a tals, són capaços d'exercir el seu dret a queixar-se dels serveis que reben, però els resulta molt difícil sentir-se ciutadans actius capaços de canviar les coses. El nostre desafiament és aconseguir que se sentin agents del canvi i això passa per donar-los eines perquè ells puguin participar en la construcció del seu futur.
Des de petits, els nens i nenes tenen moltes capacitats per ser protagonistes del seu propi desenvolupament, però aquestes estan condicionades per la seva experiència. Tenim en compte que no hi ha límit d'edat per poder participar, ja que aquesta depèn de les capacitats del mateix nen; la majoria dels nostres infants no desenvolupen les seves capacitats perquè no els donem oportunitat de fer-ho. Cal que reflexionem per què no promovem aquest dret. Potser tenim por de donar poder als infants i adolescents. Potser pensem que si ells s'apoderen, els adults perdrem part del nostre poder. Hem de trobar una altra forma de concebre el món que no passi pel raonament que si ells guanyen poder, nosaltres el perdem. Cal construir una nova relació en què tots hi guanyem si els nostres nens assumeixen totes les seves capacitats.
És un gran repte que passa per canviar l'enfocament que sol prevaldre en els serveis d'atenció a la infància per un de drets que reconegui als nens el seu paper en la lluita per assolir el compliment d'aquests. Les bones experiències que han exercit des d'algunes entitats de FEDAIA ens demostren que si donem als infants la possibilitat de participar en el seu propi desenvolupament, es converteixen en actors socials, tot incidint en les seves capacitats i guanyant el respecte i el reconeixement de la comunitat.
El pròxim pas és aconseguir que els intents de fer participar els nostres infants no es quedin només en l'etapa de demanar-los la seva opinió, sinó que aquestes opinions incideixin en l'elaboració de polítiques públiques i en els mitjans de comunicació. A la FEDAIA volem nens amb major nivell d'autoestima, amb oportunitats per a la seva formació integral, gestors del seu propi desenvolupament, capaços d'organitzar-se i incidir per defensar els seus drets i contribuir a la solució de la problemàtica que es viu a la seva llar, a la seva residència, al seu centre educatiu o a la seva comunitat.
Els infants, adolescents i joves ens han demostrat que, si se'ls donen responsabilitats, ells tenen molt a oferir-nos, es responsabilitzen i fins i tot ens sorprenen gratament. No hem de témer convertir-los en protagonistes. Ajudem-los!