Els que ningú vol
Els que ningú vol
[Aquest text va obtenir un accèssit als articles periodístics al concurs literari de Sant Jordi 2010-2011]
.
Al món en què vivim, hi ha grans problemes socials. Alguns són permanents i altres temporals, uns de més importància i d’altres que en tenen menys. A mi m’agradaria parlar d’un que és molt conegut per tothom, però que tot i així no rep les mesures suficients per aturar-lo: l’abandonament d’animals de companyia.
Segons l’últim estudi1 de la Fundació Affinity, cada tres minuts s’abandona un animal de
companyia. Aquesta és una xifra d’escàndol que només s’ha reduït un 2% en els últims anys. Catalunya és la segona comunitat autònoma on s’han recollit més gossos abandonats i la primera si parlem de gats (16.486 i 5.558 respectivament).
Les causes d’abandonament són diverses (agressivitat, manca de temps o d’espai, animals vells o malalts...), però hi ha una raó comuna per la qual s’abandonen els animals? Doncs sí, i aquesta raó és la manca de responsabilitat a l’hora d’adquirir un animal de
companyia. Quan es compra o s’adopta un animal, s’ha de tenir en compte que això serà per a tota la vida amb les conseqüències bones o dolentes que comporti. Una mascota passa a formar part de la família, ja que necessita el mateix que un ésser humà: menjar,
beure, dormir i sobretot molt d’afecte. No saps les voltes que pot donar la vida, però si tu rodoles aquest animal haurà de rodolar amb tu perquè t’has fet responsable de cuidar-lo per sempre, al adquirir-lo s’ha creat un compromís que no es pot trencar, perquè si això passa és ell qui quedarà malparat. En certa manera, és com un fill, amb la diferència que per molts anys que tingui mai podrà viure per si mateix, aquests animals depenen del humans per sobreviure, i això s’ha de tenir molt present.
Les mascotes aporten molta felicitat i donen molt d’afecte a les persones amb les quan conviuen. Però si se’ls s’estima s’han de considerar un seguit de responsabilitats i requisits, com l’espai de què es disposa, la disposició a educar l’animal correctament (una mala educació que desemboca en agressivitat és una de les principals causes d’abandonament) o l’estabilitat econòmica (els animals de companyia comporten moltes despeses), i són tots essencials per tal que l’animal visqui dignament. Si no es compleixen aquestes pautes, s’estaria actuant de manera egoista, pensant només en la felicitat de l’individu, i això, a la llarga crea un risc d’abandonament molt alt. Una mascota no és una joguina ni un capritx, és un ésser viu amb sentiments, i per tant, tenen el mateix dret a ser respectats i estimats que les persones.
Solucions per evitar l'abandonament animal
Per a frenar definitivament aquest lamentable fenomen s’hauria de produir un canvi dràstic en la mentalitat de la societat, inculcant els valors citats anteriorment. Però malauradament , encara no estem disposats a realitzar aquest canvi. Però sí que hi ha una cosa que tothom pot fer per ajudar aquests animals víctimes de la irresponsabilitat dels seus amos: promoure l’adopció.
L’adopció és una alternativa a la compra d’animals domèstics. Amb aquesta opció, s’està donant una segona oportunitat a un animal abandonat que ho agrairà eternament. Les institucions que s’encarreguen de recollir els animals abandonats i de la seva posterior adopció són les protectores d’animals. Com es pot col·laborar amb aquestes institucions, i d’aquesta manera contribuir a la lluita contra l’abandonament? Es poden fer aportacions econòmiques, ajudar com a voluntari en algun d’aquests centres i, sobretot, adoptant.
No hem de pensar que l’abandonament d’animals és un problema que no ens incumbeix, i del qual no cal preocupar-se perquè per això ja estan les protectores. Aquests centres cobreixen totes les necessitats bàsiques de gossos i gats, però no reben una atenció personalitzada, ja que són molts en un mateix recinte, i el cuidadors, tot i que fan el màxim, no poden cuidar de tots tan bé com voldrien.
Hem de protegir i estimar els animals de companyia, de totes les maneres possibles segons els recursos de cada persona, però sempre oferint-los el respecte i l’amor que ells ens donen i que, per tant, mereixen.
Noelia Lorenzo (4t d'ESO)
1 L’últim estudi sobre l’abandonament d’animals de companyia es va fer l’any 2009.
[Aquest article va estar publicat al número 35 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2011.]