Som esclaus dels nostres smartphones?

Som esclaus dels nostres smartphones?

Arran de la recent avaria del meu telèfon mòbil, em decideixo a fer aquest article d'opinió sobre aquest tema tan actual i amb tant de pes a les nostres vides.
Durant l'últim any, la majoria de persones hem anat adquirint aquest tipus d'aparells -sobretot per “culpa” de les estratègies de mercat de les companyies de telefonia- que ens fan la vida més senzilla però a la vegada ens fan ser dependents d'aquests dispositius.

Coneixem per smartphone, un telèfon mòbil capaç de fer fotos, connectar-se a internet en qualsevol lloc del món, estar comunicats amb companys, amics o familiars per missatgeria instantània i moltes altres funcions a part de les bàsiques d'un mòbil normal. Aquesta cara del telèfon és meravellosa ja pots estar informat de quelcom a qualsevol hora i de forma gratuïta. L'altre cara és la que ens fa estar enganxats les 24 hores del dia al dispositiu per no perdre'ns res que estigui passant al món.
Ja sigui per motius de feina o per comunicar-nos, no podem estar desconnectats més d'una hora seguida al telèfon. Sempre el portem a sobre i quan sabem que no hi és, notem com que alguna cosa ens falta i estem inquiets.
El pitjor del cas, es troba en les empreses que proporcionen smartphones als seus treballadors. Ells el poden utilitzar tant com vulguin, la tarifa a fi de mes va a càrrec de l'empresa. A qui no li agradaria poder parlar hores i hores i no haver de pagar res? Això que sembla una ganga, com tot, té la seva part negativa: has d'estar connectat tot el dia a disposició del teu cap, i si no és així, entraries en conflicte amb la companyia. Així que ja sigui a l'hora de la migdiada com estant de vacances els poden trucar i fer-los nosa.
En el cas de les persones que l'utilitzem per distreure'ns, pot ser ens distreim massa. A vegades el mirem quan no toca però nosaltres ho fem perque volem estar al corrent de tot el que pugui estar passant. I ara, quan el tenim espatllat, com és el meu cas, hi ha moments que fariem un cop d'ull a veure que diuen per les xarxes socials els nostres amics, o mantindríem una conversa amb algú que es trobés online, i ens hem de conformar amb distreure'ns amb llibres, els molt oblidats per alguns joves, o amb l'ordinador (menys pràctic).
Potser amb qui més es troba aquesta pràctica convulsiva de les utilitats del telèfon és en els joves degut a que som una generació de persones que hem crescut envoltats de dispositius electrònics i en pocs minuts ja sabem com manipular l'artefacte, però no només els joves l'utilitzem, si no que també l'utilitzen persones de qualsevol edat. Això per exemple, es pot comprovar als transports públics, lloc on és habitual la utilització d'aquest.
El que sembla més escandalós es veure a nens i nenes que acaben d'aprendre a llegir o escriure però ja tenen el seu propi telèfon d'última tecnologia. Això evidentment, és responsabilitat dels pares, que segurament, a l'infant li haurà cridat l'atenció el mòbil dels seus progenitors i perque no els molesti i s'entretingui sol, li fan amo d'un aparell d'alta addicció. I ja se sap que passa amb els nens i les addiccions, quan s'entossudeixen amb un objecte, no són capaços de oblidar-se d'ell fins que no hi tinguin alguna cosa millor i està clar que és difícil de superar aquests dispositius. Només cal esperar que els pares els restringeixin el seu ús pel seu propi benefici.

Està clar que aquests aparells són genials, portem tot un món d'informació a la nostre butxaca de la qual podem disposar quan i a on sigui, però d'altre banda, algunes persones s'haurien de mirar aquesta addicció malaltissa, ja que com bé se sap, per molt bona que sigui una cosa, ens hem de controlar i no abusar.

Montse Tovar (2n de batxillerat)

[Aquest text va estar publicat al núm. 36 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2012.]