Mirades sobre les migracions

Les raons de les migracions

Les riqueses del món estan repartides injustament: alguns tenen moltíssim i, en canvi, d'altres no tenen res. La industrialització de les ciutats va crear una migració cap els grans nuclis urbans de gent que buscava trobar uns diners més fàcils de guanyar que al camp. Molta d'aquesta gent es va trobar sense feina, per la gran quantitat de mà d'obra que hi havia, de gent sense estudis ni professió, pels treballs mal pagats, i es van crear bosses de pobresa a les ciutats i als voltants. Cada cop, la pobresa creix a les ciutats més grans i també augmenta la delinqüència, ja que molts pobres es fan delinqüents per poder viure. La pobresa no només es troba al Tercer Món i als països del Sud, sinó que es troba també als països més rics. Els que sempre surten beneficiats de la pobresa dels altres són els rics.

Francisco Cruz Illán (1r d'ESO)

L'emigració a Catalunya

La primera etapa de l'emigració a Catalunya fou cap als anys 30. Murcians i almeriencs s'instal·laven a Catalunya fent d'aquesta la seva nova llar. Eren temps difícils, la misèria era qui manava i el poble no va tenir més remei que escapar. Per mar i per terra fugiren cap a Amèrica del Sud, fins que el corrent canvià de direcció i remuntà la costa, cap a terres catalanes. Els emigrants utilitzaven vaixells i trens per anar a la moderna terra promesa. Calia tenir 47 pessetes a la butxaca i una gran paciència per un viatge de 35 hores, amb bona mar. Els trens eren una més cars, però més ràpids. Després va sorgir el transport en autocar, el transmiserià, un vehicle còmode i barat que oferia un viatge de 28 hores.

La tragèdia d'aquests emigrants era que no tenien ofici. Quan arribaven a Catalunya únicament podien guanyar-se la vida fent de peons. Arribaven de forma clandestina, per camins de sorra i pols, el que fos per no trobar-se amb policies que demanessin documents.

Gairebé 30 anys després aparegué una altra onada d'emigració. Ens situem aproximadament als anys 60, quan ma mare i mon pare, per exemple, i els seus pares també, anaren a descobrir el que els oferia el destí novament a Catalunya com anys abans havien fet potser els seus avis, tiets o, simplement, coneguts.

Les coses havien canviat, però no del tot. L'arribada en massa d'emigrants va desencadenar una altra taxa d'atur, i la pobresa es tornava fer notar. Homes i dones arribaven amb l'esperança de trobar aquí una vida millor. Les dones treballaven d'assistentes en cases de famílies ben situades econòmicament o senyorials, a canvi rebien un sou i, de vegades, residien a les cases amb dret de menjar i llit. Els homes continuaven treballant de peons, ja que normalment els emigrants eren persones procedents de pobles i sense estudis. La majoria de famílies vivien en pisos llogats o, més ben dit, els llogaven una habitació, ja que en aquells pisos normalmet vivien dues o tres famílies.

Suposo que aquí arriben a l'actualitat: els nostres pares i avis han sacrificat les seves vides perquè avui nosaltres no ens conformen amb la meitat de les coses que ells mai no van tenir i, per altra banda, una altra immigració està arribant ara: xinesos, marroquins, sud-americans... I amb tots hauríem de ser solidaris perquè no ho passin malament.

Francisca Cuello (1r de batxillerat)

Immigrar i emigrar

Encara que m'he hagut d'informar sobre la diferència entre immigrant i emigrant, he arribat a la conclusió que més o menys són el mateix. Solament que pel país del qual venen són emigrants, i que pel país on han arribat, són immigrants. O sigui, que parlaré, en general, de la gent que abandona el seu país, per anar-se'n a una altre, pels motius que sigui.

La gent no només se'n va del país per motius econòmics, sinó que hi ha una llarga llista de motius pels quals la gent abandona el seu lloc de naixement.

A la meva família, només hi ha una persona que ha emigrat, I no ho ha fet per cap motiu de treball o econòmic, sinó que ho ha fet per un motiu sentimental. Ella està vivint a un altre país amb el seu marit i els seus dos fills, però una o dues vegades vénen a Barcelona a veure la seva família.

Però també hi ha persones que emigren del seu país per motius econòmics. El cas més conegut, i també el més trist, és el cas de les pobres persones que viatgen amb pateres per l'Estret de Gibraltar. Encara que aquí són immigrants, ja ho hem dit, al seu país són emigrants, i com a tals mereixen que en parlem.

Són persones molt pobres que paguen per un viatge una gran quantitat de diners que els costa molt d'aconseguir. El que ells no saben és que moltes persones, en el viatge d'anada a un suposat paradís, moren ofegades enmig de l'Estret, o per causes de la mala alimentació que porten en el seu llarg viatge. Però quan arriben, no s'esperen que en el seu paradís els costarà molt viure sense papers, i saben que si els agafa la policia, han de tornar enrera.

També moltes dones prenyades vénen amb els dies comptats per tenir la criatura aquí i que no les puguin treure del país. Els homes, entren en la delinqüència, perque els atrapin i així poder-se estar aquí una bona temporada fins que els jutgin,

Però no només es pot emigar a un altre país, sinó que fa molts mays els nostres pares o avis van emigrar des de l'Andalusia fins a diferents punts d'espanya. Per això costa molt veure una família sencera catalana. Sempre hi ha en les famílies un avi, o un pare d'una altra comunitat autònoma. I això no vol dir res de dolent, però ens pot fer reflexionar, i fer pensar que algú de la nostra família, per llunyà que sigui, ha estat un emigrant. Ja sigui perquè va venir d'alguna altra zona d'Espanya o perquè se'n va anar a Alemanya o a França a buscar treball.

També podem pensar en les condicions en què vivien aquelles persones, i els pensaments que van tenir a l'hora de decidir ficar-se en una llauna, plena de persones, lluitant per aconseguir arribar a tenir una vida millor.

Marta Escuder Segovia (1r de Batxillerat)

Els drets dels immigrants

A l'exposició de motius de la Llei Orgànica sobre els drets i llibertats dels estrangers, s'estableix que quedava assegurada la plenitud de drets i garanties per als estrangers que es trobaren legalment a Espanya. Però es va demostrar aviat que la marginació de molts immigrants que viuen a l'Estat espanyol dificulta el seu procés d'integració social i fa reduir els seus drets socials. L'Estat espanyol ha vingut rebent als darrers anys persones, sobretot del Sud, que s'han instal·lat al llarg de tot el territori espanyol, i molts d'ells formen part de la població activa.

Es va fer necessari afrontar la situació actual d'acollir i integrar dins del conjunt de la societat les persones provinents d'altres llocs i cultures, amb la fi de construir una societat que respecti la diversitat i, a la vegada, que s'enriqueixi de la convivència entre persones de diferents cultures.

Per tot això, va ser necessària una regulació, en tots els àmbits, de les persones de distint origen sobre les bases del màxim respecte als drets fonamentals i a la diversitat cultural, tenint en compte el principi de la no discriminació.

Mari Carmen Bermejo (1r de Batxillerat)

Una nova vida

En tota la història de la humanitat, l'emigració ha estat un fenomen mitjçant el qual ha canviat molt la nostra història. L'emigració avui dia és un tema que aixeca molta polèmica. En cada època hi ha hagut uns determinats motius perquè molta gent es decideixi a emigrar, però jo crec que tots els emigrants ho han passat malament al principi en el seu nou país. D'una banda, hi ha gent que ha deixat la seva vida i ha deixat enrere molts records amb molta tristesa i gente que estimaven. D'altra banda, hi ha gent que ho ha passat molt malament en el lloc on va créixer per raons laborals o econòmiques i ha emigrat amb molta alegria i il·lusió sense mirar enrere.

Encara que hi hagi gent feliç o trista, tots tenien por del nou món on anaven a començar una nova vida. Por de no saber què els passaria, por de si els aniria bé o pitjor que al lloc d'on provenien... Por al desconegut.

El que vull dir amb aquestes reflexions és que siguin els que siguin els motius pels quals la gent emigra, tots senten el mateix, no és fàcil adaptar-se en un nou lloc, amb costums i tradicions diferents, així que hem d'ajudar la gent que emigra i també la gent que immigra i ser solidaris perquè ho passen malament.

Noelia Luque Pérez (1r de Batxillerat)

Les migracions dels anys 60

Molts dels nostres pares o avis, a la nostra edat ja havien emigrat dels seus pobles de naixement per buscar-se la vida a altres zones més industrialitzades o amb més possibilitats de treball.

Majoritàriament, era gent assalariada, sense terres pròpies, ja que aquestes eren propietat de terranients, de rics. També venien de zones on el nivell d'industrialització era molt baix o inexistent i, per tant, no hi havia gaire demanda de mà d'obra.

Un exemple d'això és Andalusia, d'on moltes famílies van emigrar cap a Madrid, el País Basc o Barcelona, que eren zones més riques gràcies a la indústria.

Tampoc no podem oblidar que, degut al règim de Franco, també hi va haver un petit, però important, sector de la població que va emigrar d'Espanya per motius polítics a  altres països (França sobretot).

Sigui la causa que sigui, crec que és emigrar del lloc d'origen és un pas molt important per a les persones, ja que deixen enrera gent estimada i moltes altres coses.

Marta Busto (1r de Batxillerat)

Els beneficis de la immigració

Jo crec que la immigració és bona ja que permet a una població créixer i desenvolupar-se.

Abans la gent de poble no tenia feina i si tenia, cobrava una misèria o vivia en unes condicions molt dolentes. Gràcies a l'emigració part d'aquella gent va viure altres oportunitats i ha viscut o viu millor que abans, per exemple, els meus pares o moltes altres famílies.

Els meus pares van venir del seu poble a Catalunya quan eren petits. La meva mare tenia tres mesos i el meu pare, set anys. Els dos provenien d'Andalusia.

A Catalunya hi ha quasi tanta gent de fora com gent d'origen català. Però encara que la gent ha emigrat, al cap dels anys molts volent tornar allò on van néixer, per viure els seus últims anys. D'altres no volen tornar, perquè els havien tractat malament o perquè al seu poble no viurien com viuen ara a la seva ciutat i es troben orgullosos de ser uns immigrants.

El meu avi va morir i la meva àvia va vendre la casa del poble, però quan el meu pare ho va saber, el pobre, va quedar destrossat, ja que al meu pare li agrdava anar al seu poble i ara no té cap vivenda allà, i ell se n'enyora, ja que havia viscut allà la seva infància, la qual cosa a la meva mare no li va succeir.

De moment, els meus pares són uns immigrants feliços, ja que tenen treball, un bon ambient i diners suficients per comprar-se capritxos, i això al poble no ho podrien fer. Però, abans de morir, el meu avi voli que l'enterressin al seu poble, ja que l'estimava molt, i quan parlava del seu poble l'home s'emocionava.

Avui en dia, dintre de la Península, no s'emigra gaire (hi ha persones que ho ho fan potser per un possible trasllat de feina, com li va succeir al meu veí, o per una altra raó), però sí des de fora...

Nereida Justícia Fernández (1r de Batxillerat)

Comentaris sobre la xenofobia

El cristianismo es de origen judío. Nuestro coche, japonés; las pizzas son de origen italiano y el cuscú argelino. La democracia nació en Grecia. El café que tomamos viene de Brasil. Nuestro reloj es suizo: la camisa que llevamos puesta la fabricaron en la India; nuestro aparato de radio, en Corea. Pasamos las vacaciones en Turquía, Túnez o Marruecos... Los números que empleamos los trajeron los árabes. Nuestro alfabeto es latino... ¿Cómo podemos reprocharle a nuestro vecino que sea extranjero?

• Este texto quiere decir que no se le puede reprochar al immigrante que sea extranjero porque todos consumimos productos que son de otros países y no del nuestro. Además, un extranjero tiene que tener los mismos derechos que nosotros, pues todos somos iguales, seres humanos, y nos tenemos que respetar. Si no dependiéramos de lo que produce otra gente en otros países no tendríamos muchos de los productos que usamos. [Estela Perales Sáez, 1º de ESO]
• Esto viene a decir que todos somos iguales y que ningún hombre puede creerse mejor que los demás por su origen. La Tierra es de todos; todos tenemos derecho a ir donde queramos sin que nadie nos ponga límites por culpa de su egoísmo. Si nos ponemos a pensar veremos que todos los productos han venido de alguna parte y que dependemos de los productos de otros países, pues nosotros no sabemos o no podemos fabricarlos. Que unos países sean más ricos que otros no significa que sean superiores. En resumen, nadie tiene que poner límites a la gente por su origen. Por dos razones: porque no nos conviene y porque no es justo. [José Luis Álvarez Culebras, 1º de ESO]
  

[Aquests comentaris van estar publicats al núm. 9 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2002.]