La crisi econòmica

Crisis econòmica

Crisis económica: un capitalismo resentido

La crisis financiera en la que actualmente estamos sumergidos no hace más que tomar rumbos incoherentes. Muchos economistas han llegado incluso a comparar esta crisis con la vivida en 1929, donde millones de personas perdieron sus ahorros e inversiones por una quiebra en el sistema financiero.
Hemos de recordar que durante años nuestras entidades financieras se han estado llenando los bolsillos, gracias a los intereses de nuestras hipotecas y préstamos. El panorama mundial era muy atractivo, la producción tenía expectativas geniales y presumíamos de nuestro capitalismo indestructible, en la que se adquirían millones anualmente, mientras unos se enriquecían cada vez más, otros se empobrecían.
La construcción tocaba la cumbre de ventas, ingresando cantidades deslumbrantes en todos los bancos mundiales. Se ofrecían hipotecas a un interés muy bajo, el cual no se mantendría así para siempre, claro está, el precio de la vivienda seguía en aumento y todo el sistema financiero se enriquecía.
En realidad se otorgaban hipotecas incluso a familias, que ni con dos nóminas, podrían ir desahogados, pero eso a los bancos les importaba bien poco, ellos pensaban, que si una familia no podía pagar la deuda pendiente, después vendería su casa y saldaría la hipoteca, cómo las viviendas no hacían más que subir…
Pero, la realidad ha sido otra, la crisis ha hecho que millones de personas se agreguen a las listas de parados, el mercado se ha encarecido hasta tal punto, que todo se ha resentido, las familias han frenado su consumismo para poder realizar los pagos de su hipoteca y los que se han quedado sin empleo, aun vendiendo su casa, no pueden pagar la deuda que tiene con la entidad financiera, porque ha descendido el valor de la misma.
Podemos ver que todo este asunto es variable día a día y no podemos saber que pasará mañana, pero lo que si vemos, es que los gobiernos de todo el mundo están invirtiendo miles de millones para solucionar los problemas que han creado las entidades financieras, y sin embargo no están tomando las acciones necesarias para paliar lo que nos afecta más directamente a las personas, nuestra vivienda, trabajo y familia.

Actualment ens trobem en una difícil situació econòmica, parlem de crisi. Aquesta situació es deguda als préstecs que els bancs han realitzat amb risc. Les entitats financeres volien assolir més riscos per a obtenir més beneficis mitjançant una quota d’interès més elevada. Moltes d’aquestes persones que varen sol·licitar un préstec no han pogut afrontar-lo, ja que no tenien suficients recursos econòmics. Això ha provocat una de les major tragèdies financeres de la historia.

Aquesta crisi ha afectat tots el sectors econòmics. El sector immobiliari s’ha vist especialment afectat.

Els bancs ja no donen préstecs si el sol·licitant no té un lloc de treball fix, això ocasiona una manca d’inversió per part del consumidor que deixa l’empresari sense negoci. Aquesta roda farà que l’economia trigui a restablir-se.

Certes previsions diuen que aquesta crisis no cessarà fins al 2010.

Persones extremistes han decidit com a mida provisòria retirar tots els seus diners del banc, deixant-los sense existències. Davant d’aquesta situació l’Estat  s’ha vist obligat a intervenir perquè l’economia del país no s’enfonsi. Ara les idees keynesianes estan vigents. EL keynesianisme no és altra cosa que una teoria econòmica que es basa en la intervenció de l’Estat per disminuir els efectes negatius provocats per situacions de crisi.

Actualment la crisi econòmica afecta a nivell mundial. Estem patint una recessió econòmica que està enfonsant totes les econòmies.
Aquesta crisi es va originar als Estats Units d’Amèrica, i els factors més importants que la van desencadenar van ser els preus elevats de les matèries primeres, la crisi alimentària i l’elevada inflació mundials, i també la crisi creditícia i hipotecària.

Als Estats Units  la crisi va començar el 2008 amb la greu crisi creditícia i hipotecària que va afectar el sector inmobiliari, amb la conseqüència que el preu dels dòlars va baixar. Això va causar la pèrdua de milions de dòlars als bancs nord-americans, va enfonsar l’economia i va fer que milers de treballadors perdessin el seu lloc de treball. Tot seguit, la població va deixar de consumir, cosa que va donar lloc a l’enfonsament de les grans empreses que cotitzaven a borsa, i la crisi de la borsa americana va afectar la borsa europea.

La crisi nord-americana, doncs, es va expandir amb rapidesa als països europeus i també va enfonsar les seves economies i va provocar la pèrdua de molts llocs de treball, però a Europa es va actuar amb més rapidesa, ja que l’organisme del Consell Europeu compost pels Ministres d’Economia i Hisenda dels Estats membres va decidir reflotar les economies afectades donant diners de l’Estat als bancs, i d’aquesta manera evitar el fort impacte recessiu econòmic i garantir la seguretat dels diners als bancs.Actualment es diu que la crisi tindrà efectes fins a finals del 2009 i principis del 2010.

Per definició una crisi econòmica en el capitalisme significa un descens de l’activitat econòmica, això implica decreixement del PIB. Un context com l’actual a l’Estat capitalista espanyol, de crisi econòmica, és precisament una representació del decreixement. El PIB cau i provoca conseqüències socials molt greus, com atur, pobresa, i fins i tot depressions i suïcidis.

El sector de la construcció, motor de l'economia espanyola, és el que ha notat més la crisi econòmica. La davallada en la compravenda de pisos provoca, una disminució dels negocis que hi estan relacionats, com el de la distribució, especialment d'electrodomèstics. És un dels danys col·laterals d'una crisi amb turbulències financeres que també es fa notar en el sector automobilístic, en els comptes públics i en les companyies aèries.

La qüestió de tot plegat és observar que el sistema econòmic capitalista necessita el benefici per sobreviure. Quan en el sistema capitalista desapareixen l’acumulació de capital i el benefici, sigui per sobreinversió o per subconsum, l’activitat econòmica cau i arrossega la classe treballadora. Per tant, no podem parlar de decreixement sense parlar de distribució de la renda, de com el sistema capitalista explota el treball assalariat i s’enriqueix quan tot va bé, i de com fa pagar als treballadors les crisis econòmiques amb atur i misèria.

Així doncs, també per aquesta evidència que es diu crisi econòmica, considero que és impossible decréixer en el capitalisme. Això implica que cal destruir el capitalisme i s’ha d’avançar cap a una gestió de l’economia en mans de la classe treballadora, on no sigui el benefici privat sinó les necessitats socials les que guiïn la producció. Em sembla, doncs, que les teories del decreixement no solucionen la qüestió de la imprescindible destrucció del capitalisme i la seva substitució per un sistema econòmic socialista autogestionari  ni, per descomptat, com podríem arribar a aconseguir-ho.

Actualment, com tots sabem, el món pateix una crisi econòmica deguda al sistema econòmic. Han estat quatre els motius o les grans causes que han provocat aquesta recessió, crisi o fase crítica de l’economia: els brutals augments dels preus del petroli, l’esclat de la bombolla immobiliària, la pujada dels preus dels cereals i alguns comportaments histèrics de la ciutadania, els quals fan canviar les decisions econòmiques de forma sensible a curt termini.

Tots hem sentit parlar d’aquesta crisi ja que els mitjans de comunicació han procurat fer-la saber, tot i que encara tothom no la pateix de la mateixa forma. Un treballador d’una immobiliària o d’una empresa productora d’automòbils (no diré noms per no fer publicitat) són qui més estan patint la recessió perquè són ells qui s’han quedat sense feina i trobaran dificultats per trobar-ne una de nova, però  per altra banda hi ha gent que continua amb els seus treballs i que de moment poden fer front a les seves despeses.

A més hem de sumar a tot això que la crisi també ha afectat els bancs, per la qual cosa alguns necessiten l’ajut econòmic dels Estats (com tots sabem si un banc s’enfonsa també ho fa l’Estat),  i com a conseqüència han pujat els interessos. O sigui que les persones que havien demanat préstecs en abundància per a noves hipoteques o per a usos personals, ara es veuen amb el problema que han de pagar molt més del que pagaven al mes i no saben com fer-hi front.  I és que amb el model econòmic antic, quasi tothom podia accedir a demanar una hipoteca i no hi havia grans restriccions, però en realitat aquestes persones no disposaven de solvència econòmica per acabar de pagar les quotes si s’esdevenia algun imprevist com aquesta crisi.

Amb la recessió, la borsa i les grans empreses que estan en borsa han vist com les seves accions minven a gran ritme, per exemple les empreses espanyoles que participen a l’IBEX35.

Potser el que es necessita és un sistema econòmic més proteccionista que vigili les despeses de les empreses i la circulació dels diners, fent que l’Estat tingui més competències i sigui qui controli un país, i no les grans multinacionals com succeeix actualment, les quals solament miren pels seus beneficis, provocant grans caigudes en borsa i recessions.

[Aquests comentaris van estar publicats al número 30 de la revista Sota el cel del Puig, març de 2009.]