L'homosexualitat i altres assaigs

L'homosexualitat i altres assaigs

L'homosexualitat

Encara que en els darrers anys la societat ha canviat molt, hi segueix havent molta gent homòfoba. I per això penso que l’opinió sobre l’homosexualitat i el món travestí i transsexual ha de canviar molt. Estic convençut que hi ha gent que fa mal als homosexuals, ja que no respecten aquesta inclinació sexual. Per això hi ha homosexuals, ja que no respecten aquesta inclinació sexual. Per això hi ha homosexuals que no volen confessar la seva condició sexual. Així doncs, els temps van canviant, mentre que hi ha gent que es va aturar en l’època franquista. A més, alguns homosexuals no volen confessar la seva inclinació perquè, tot i que ara hi ha més llibertat d’expressió, no els donen gaire suport. Per exemple, en algunes xerrades que hi hagut en instituts de tota Espanya, no han aprofundit en aquest tema (parlant de temes de sexualitat, fins i tot, en alguns casos ni tan sols l’han mencionat).

Després, també hi ha la televisió, aquell aparell que fa veure l’homosexualitat com allò que no és en realitat, sinó com aquella que fa riure a la majoria de persones, a les persones normals. I no deixa veure que els homosexuals també són persones normals, però de gustos diferents. Perquè no tots som iguals, dons amb els homosexuals passa el mateix. La gent diu que ara hi ha tant homosexuals perquè és la moda del segle XXI, però jo m’oposo rotundament a aquest comentari, ja que estic quasi segur que una persona no elegeix la seva inclinació (cosa que, per a la meva opinió, seria fantàstic), sinó que qui és homosexual ho és des del seu naixement. Amb els bisexuals passa el mateix (en la meva opinió).

Una altra cosa que em fa molta ràbia personalment és que per referir-se als nois homosexuals, la gent fa servir la paraula maricón. Jo estic totalment en contra d’aquesta paraula per referir-se a això, ja que si busquem al diccionari, ens surt com a definició: “home efeminat”, i no necessàriament els homes homosexuals han de ser efeminats. Però és clar, tot això són les conseqüències de la televisió.

Jo no vull que la gent comprengui l’homosexualitat, perquè sé que cadascú té la seva opinió, simplement vull que es respecti. Vull que no es jutgi per la inclinació sexual que tingui una persona, sinó per la seva forma de ser. I amb això, aconseguiríem una vida millor, amb igualtat per a tothom.

I acabaré aquest article dient que tinc un germà gai i estic molt orgullós d’ell, ja que mai s’ha amagat de ningú, sense importar-li a ell que li pogués arribar a passar. Mai s’ha sentit inferior ni diferent a ningú, i tampoc s’ha lamentat de qui és.

David Hernández García (4t d’ESO)

Talles Reals?

Vivim en un món acomplexat pel físic, en el qual el cos és molt important. Les dones tenen més pressió que els homes, ja que les campanyes de publicitat, o passarel·les de models, etc., es centren molt més en les dones que els homes. Les dones ja no porten una cotilla per fora, ara la porten per dins. Les dietes, la cirurgia estètica, entre d’altres coses, són una altra manera de modelar el cos de la dona.

Realment ningú no està segur de quina talla fa servir i en el cas de moltes noies és freqüent dir una 36,i realment no porten una 36 sinó una 38 o 40 ,però no s’atreveixen a dir-ho. I hauria de ser del tot normal i acceptable dir porto una 38,una 40 o 42, perquè una persona que mesura una certa altura ha de tenir un pes i una talla adequada a la seva salut.

Depenent d’on et compris la roba, la talla varia freqüentment, depenent del fabricant, el model o la botiga. Això fa que moltes dones tinguin més d’una talla,

Una talla 34 o 36 no és realment aquesta, sinó una més petita. A vegades hi ha botigues que és al contrari, per fer creure que tens una talla més petita de la real. Totes aquestes talles errònies i aquests pensaments acomplexats, fan que la gent preocupada per no tenir la talla que es suposa que “és la bona”, comença a tenir problemes de salut, com ara anorèxia o bulímia, entre d’altres.

Això es podria solucionar, o almenys seria un començament, si els fabricants de roba adeqüessin les talles aplicant  les enquestes i estudis fets, per aconseguir que siguin reals, ajustades a les mides reals de les persones. Ja que les persones no som solament números.

Cristina González Mina (1r de Batxillerat)

[Aquests articles van estar publicats al número 28 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2008. Per llegir més textos d'opinió, cliqueu aquí.]