Relats de fantasmes

Fantasmes

Aquesta història és d’un nen de 13 anys que té un problema a la seva casa. Es diu Nick Flanders. Nick, com tots els dies, va l’escola i fa dies normals, però a la nit somia amb coses estranyes. Somia que mou gots, llapis, com si fos màgia, veu persones que caminen. Un dimarts 13 de l’any 2003, Nick volia esbrinar perquè tenia aquells somnis tan estranys i va anar a un psicòleg, però no servia de res. Al vespre, ja s’estava fent fosc. Nick estava sol a casa, va anar a la seva habitació i va veure un nen sota el seu llit. Nick va dir:
—Tu, qui ets?

—Ajuda’m —va dir l’altre.

Quan va parlar el nen, se’l escoltava com si fos de lluny, de molt lluny, i va dir el nen:

—Sóc un fantasma que busca ajuda.

—Jo et resoldré el teu problema.

Nick va esbrinar el problema del fantasma i d’ell mateix: el fantasma era l’ànima del Nick.

Javier Rodríguez (1r d’ESO)

La luna que quería ser estrella

La luna lloraba y lloraba, porque ella quería tener luz propia, y preguntó a un cometa que pasaba por allí:

—¿Cometa, cómo puedo hacerlo para ser estrellla?

—No sé, pregúntaselo a Venus.

La luna fue a preguntar a Venus.
—Venus, ¿cómo puedo ser estrella? —decía la luna llorando.
—No sé, pregúntaselo al Sol.
—Gracias, Venus.
La luna preguntó al sol:
—Sol, ¿cómo puedo ser estrella? ¿Que me puedes dar un rayo de los tuyos?
—Pero ¿por qué quieres un rayo de los míos?
—Es que quiero tener luz propia.
—Pero si tú eres importante —contestó el sol.
—Ah, ¿ sí?
—Sí, claro que sí. Sin ti las estrellas no sabrían cuándo salir. Tú mueves las mareas, y la gente se enamora bajo tu luz.
—¡Tienes razón! Me encanta ser yo.
Desde entonces todas las noches la luna brilla sonriente en el cielo, menos una noche al mes que se va a bailar con el sol.

Cristina González Mina (1º de ESO)

[Aquests dos escrits van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 15, juny de 2003.]