El llit volador dels llençols blaus
Un relat
El llit volador dels llençols blaus
Hi havia una vegada un noi, en Rubén, que tenia molta imaginació, i el seu somni era volar de qualsevol manera. Un dia, la seva mare va canviar els llençols del llit del seu fill, d’en Rubén. Eren de color blau i, a més, eren els preferits d’aquest.
Una nit, quan en Rubén se’n va anar a dormir, va sentir unes tremolors. “Què passa ara?”, es preguntava aquest tot aterrit, i quan menys s’ho esperava, estava sortint pel balcó que hi havia al seu dormitori, però no sortia a peu, no, sinó que anava volant sobre el seu llit. Ell no creia el que veia, però va obrir bé els ulls i va veure que era realitat i no fantasia.
Això va succeir durant alguns dies, només quan el llit portava posats els llençols blaus, i anava volant pel costat dels núvols i de les estrelles, i quan es feia tard, tornava automàticament fins al dormitori des d’on havia sortit, encara que en Rubén estigués adormit.
La setmana següent, la mare havia de canviar els llençols una altra vegada, així que en Rubén no va poder sortir a la nit en tota la setmana, i va pensar que li sabria molt de greu el dia que hagués d’abandonar aquells llençols de color blau cel.
La setmana següent tornava a volar pel cel, ja que la mare els havia tornat a canviar. Anava tan tranquil, quan de sobte hi hagué una forta boira que va fer que en Rubén caigués del llit. Ell s’agafà a una punta del llençol que penjava, però aquest també va caure amb el pes d’en Rubén. De sobte, aquest es va despertar i es va adonar que totes aquelles històries eren un somni que mai més compliria. Així que es va tornar a dormir.
Quan es tornà a despertar, es trobava al seu llit. Però el més sorprenent era que el llit estava damunt d’un núvol. Ràpidament, va pensar que era un altre somni, però per comprovar-ho, es va deixar caure del llit, però no va caure del cel. Aquesta vegada caminava sobre els núvols com si anés el terra. Llavors va mirar al davant i va veure tot un poble construït damunt dels núvols i, a la dreta, va veure, la seva casa, amb els seus pares i els seus germans asseguts en un banc, junt al costat de casa seva. Llavors es va adonar que aquesta era l’autèntica realitat, perquè totes les persones que hi veia tenien ales, i vivien a l’Olimp, i també que eren àngels de la guarda, i que llavors el seu llit era com un cotxe.
Esperanza Jiménez (2n d’ESO)
[Aquest relat va estar publicat al núm. 4 de la revista Sota el cel del Puig, maig de 2001.]