Un gran somni

Un gran somni

La fama t’ha canviat. Aquesta va ser l’última frase que li va dir. La història comença amb un somni de nens petits. Com molts dels nens d’avui dia volien ser jugadors del Barça quan fossin grans. Eren dos nois que només pensaven en el futbol, que només parlaven del futbol, i que només jugaven a futbol. Volien aconseguir el seu somni fos com fos.

Van anar passant els anys i aquests dos grans amics veien que tenien aspiracions i que no podien deixar passar cap oportunitat. En aquells anys ja eren cadets de 2n any (tenien entre 15 i 16 anys) i per fi se’ls brindava l’oportunitat que tant desitjaven, el partit contra el Barça. El partit va començar. Els dos nois estaven jugant amb una motivació sorprenent, amb molta concentració i exhibint els seus millors tocs. El partit va acabar, i el resultat no tenia cap importància, tots dos s’havien deixat la pell al camp, pensant que el seu somni de fitxar pel Barça es podia fer realitat.

Una part del somni es va complir. Un d’ells va ser fitxat, l’altre no ho va aconseguir, però com a bon amic que era va dir que s’esforçaria més encara per poder jugar junts una altra vegada, però aquest cop al Barça.

L’època de l’adolescència ja havia passat. Un estudiava periodisme a la universitat, i l’altre seguia jugant al Barça, sense pensar en res més que en ell mateix i en el futbol.

Ja feia temps que no es veien ni parlaven. Un dia es van trobar. El jugador del Barça no es va dignar ni girar la cara mentre que l’universitari el va saludar. En veure que no reaccionava, li va dir el seu nom. Ell passava de tot, no volia saber-ne res, fins que l’universitari va dir cridant la paraula “somni”. Ara sí que l’altre va reaccionar, però ja era massa tard; l’estudiant es distanciava. Les últimes paraules que li va dir van ser: “La fama t’ha canviat”.

Héctor Marín (4t A)

[Aquesta història va estar publicada a la revista Sota el cel del Puig, núm. 1, desembre de 2000.]